Ingressà al convent barceloní de Santa Caterina (1584), on fou bibliotecari. Escriví una crònica inèdita titulada Lumen Domus o Anals del convent de Santa Caterina de Barcelona, que inclou notícies des del 1219 –any de fundació del convent– fins al 1634. Camprubí començà la seva tasca el 1603 continuant la feina iniciada per altres frares. La principal aportació de l’autor fou dotar l’obra d’un ordre cronològic, de manera que, després d’ell, es poguessin continuar recopilant amb facilitat els successos més notables ocorreguts, a la manera d’un llibre de memòries del convent. La pretensió de l’autor fou que tota l’experiència acumulada servís de pauta de comportament i de direcció de la comunitat de religiosos.
Camprubí es feu ressò del funcionament intern del seu convent, de les seves relacions –problemàtiques algunes vegades– amb altres ordes, amb els bisbes, amb la Inquisició, però també amb la Generalitat i el Consell de Cent. Recollí notícies de tipus polític, com les entrades reials a la ciutat, la celebració de corts i l’expulsió dels moriscos d’Espanya; donà una visió molt favorable de Felip II, com a rei catòlic, especialment en el moment del seu decés i, al mateix temps, criticà les lleis angleses contra els catòlics. També es mostrà molt interessat pels missioners i màrtirs del seu orde al Japó (1618-22). El volum redactat per Camprubí consta de cinc índexs, entre els quals destaca un de molt útil sobre coses notables relatades en el manuscrit. La seva tasca fou continuada pel bibliotecari del convent, fra Pere Màrtir Anglès, en dos volums més: el segon comprèn del 1635 al 1700 i el tercer, del 1701 al 1801 i fou acabat per altres membres de l’orde. L’obra es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.