Vida i obra
Nascut en el si d’una família benestant, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona l’any 1882. Entusiasta practicant de l’excursionisme, a dinou anys s’adherí a l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, de la qual fou secretari durant els anys 1888-90. Destacant com a jove polític de tendència conservadora, presidí la Joventut Conservadora (1890) i fou regidor a l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista (1891-1922). Des d’aquest càrrec promogué la publicació dels documents inèdits de l’arxiu municipal: el Manual de novells ardits o Dietari de l’antic consell barceloní (des del 1892) i les Rúbriques de Bruniquer (1912-16), en col·laboració amb B. Gunyalons. També des de la regidoria, realitzà un catàleg de totes les construccions grans o petites d’algun valor històric o artístic que havien enderrocat les obres de la Via Laietana. Paral·lelament a aquesta tasca de regidor, presidí la comissió de l’Eixample (1918-22), des d’on contribuí a revitalitzar les Drassanes del seu estat decadent, a les quals dedicà l’estudi Les drassanes barcelonines, sos inventaris i restauració (1928).
El 1898 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou president durant els períodes de 1918-31 i 1934-37. Contribuí a la fundació del Butlletí d’aquesta entitat, en el qual a partir del 1901 publicà nombrosos treballs històrics.
Professionalment relacionat amb el govern de la República Dominicana, obtingué, l’any 1900, el càrrec de cònsol d’aquest país a l’Estat espanyol, després d’haver portat a terme diferents iniciatives conjuntes entre ambdós països. L’any 1901 fundà la Societat Filatèlica Catalana, que presidí fins el 1904, després d’haver participat com a delegat de la República Dominicana als congressos de la Unió Postal Universal, celebrats a Berna l’any 1900 i a Roma l’any 1906.
Durant els anys 1903-05, exercí de professor d’història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans i a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. Endinsat encara en el moviment excursionista, el 1912 ocupà la vicepresidència del Centre Excursionista de Catalunya, des de la qual dirigí en un primer moment el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, que feu una gran aportació a la història local i nacional de Catalunya.
En un àmbit més polític, Carreras i Candi, possessor de diferents finques a Sant Vicenç de Sarrià, participà el 1914 com a representant de les associacions de propietaris de Barcelona i de la Lliga Regionalista, en el Congrés de la Propietat Urbana, defensant una posició antiagregacionista, contrària a la llei d’expropiació forçosa. La seva condició d’home de negocis fou avalada per la participació en diversos consells d’administració, com ara els de les empreses Sedería Franco-Española S.A. (1902), Escofet y Cía (1904), Nogués Hermanos S.A. (1920-26) i Carreras y Cía.
Tota aquesta activitat professional, política i cultural anà acompanyada d’un interès per la història, especialment pel medievalisme català. Fou un veritable historiador romàntic. La seva obra escrita és considerable. Les seves publicacions comprenen preferentment estudis històrics sobre els castells catalans i la vida cavalleresca, les poblacions, les ordinacions urbanes de bon govern a Catalunya, els jueus, la Inquisició, el notariat i la numismàtica; i en el camp de la filologia, destaquen l’iberisme i la toponímia. No obstant això, l’obra que més ha immortalitzat Carreras i Candi és La ciutat de Barcelona (1916), la primera història de la formació urbana de la ciutat, redactada directament sobre fons documentals. Aquest llibre fou un dels volums de la Geografia General de Catalunya (1908-18), obra monumental dirigida per ell, que després estengué al País Valencià (vg. Geografía General del Reino de Valencia) (1922), al País Basc (1921) i a Galícia (1928). L’evolució històrica de la ciutat fou complementada per capítols introductoris de caràcter topogràfic, estadístic i geològic, que en retraten el relleu, el clima i la població.
També destacà per la seva constant publicació d’articles en revistes i diaris, nacionals i estrangers, com La Dinastía, La Veu del Montserrat, La Veu de Catalunya, Diario de Barcelona, La Il·lustració Catalana, Las Noticias, La Vanguardia, El Calpense de Gibraltar, La Nación de Colòmbia i O Commercio de Porto, entre d’altres.
Publicà un nombre considerable d’estudis d’historiografia i matèries afins. Amb particular atenció per El folklore y costumbres de España (1933), destaquen les obres: Pere Joan Ferrer, militar i senyor del Maresme (1892), Efeméridas históricas de Cataluña (1893), Lo castell de la Roca del Vallès (1895), Lo Cervantisme a Barcelona (1895), Notas históricas de Sarriá (1897), La cavallería a Cataluña (1899), Lo Castell-Bisbal del Llobregat. Apuntacions històriques de la Edat Mitjana (1900), Las Tarjetas postales en España (1903), Origens de la riera d’Argentona. Estudi excursionistich historich (1904), Lo Montjuich de Barcelona (1905), Emisiones fiscales de los Colegios de abogados, procuradores y notarios de Barcelona (1905), Turbacions a Tarragona y altres llochs motivant encunyacions monetaries, 1462-1466 (1906), Espases maravelloses en lo regnat de Jaume lo Conqueridor (1906), Dietari de la guerra a Cervera (1907), Lo castell de Burriach ó de Sant Vicens. Excursió, historia y tradicions (1908), Estudios Postales: disquisiciones filatélicas y postales (1908), Orígenes de la enfiteusis en Barcelona durante los siglos XI y XII (1909), Catálogo general ilustrado de los sellos fiscales de las colonias españolas (1909), Evolució històrica dels juheus y juehissants barcelonins (1910), Narraciones montserratinas (1911), Nuestra exportación a Oriente (1911), Visites de nostres reys à Montserrat (1911), Notes històriques de Sant Hilari Ça-calm (1911), La Via Laietana (1913), La creu coberta (1919), Desafiament a Catalunya en el segle XVI (1936), en col·laboració amb Siegfried Bosch, i, pòstumament, Cataluña ilustrada (1940) i La navegación en el río Ebro (1940), aquesta última en col·laboració amb A. Gallardo. El conjunt d’aquestes obres constitueix un notable llegat historiogràfic.
Lectures
- CARRERAS I VERDAGUER, C.: “Les agregacions municipals de 1897 a Barcelona, el cas de Sants, i Carreras i Candi”, El Pla de Barcelona i la seva història, La Magrana, Barcelona 1984, p. 469-482.