Vida i obra
Exercí com a notari a Illa (1544-78). Gaudí d’una bona posició econòmica i feu estades a Barcelona, Tolosa i Narbona. El seu cercle de relacions era força ampli: conegué el bisbe d’Elna Joan Terés, mantingué una forta amistat amb el metge Lluís Alariu i estigué durant un temps al servei de Jeroni de Pinós-Santcliment, hereu de la biblioteca de Miquel Mai. Pinós li degué proporcionar ajuda per a les estades a Barcelona, l’accés a la seva biblioteca i el contacte amb el cenacle literari que reunia al seu entorn i que degué ser determinant en la formació de Comte: Joan Pujol, Joan Lluís Vileta i Pere Alberch Vila, entre d’altres. L’única mostra de poesia coneguda de Francesc Comte, dos quintets laudatoris, es pot trobar a l’edició barcelonina de Joan Pujol, La singular y admirable victòria que per la gràcia de nostre senyor Déu obtingué el serenníssim senyor don Juan d’Àustria de la potentíssima armada turquesca (1573) (ara a: J. Pujol, Obra poètica ([1970]).
El 1586 Comte enllestí les Il·lustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent, que dedicà a Terés, i poc després morí. L’obra, escrita en català amb una prosa deutora de la seva formació notarial, es divideix en dos llibres. El primer, un tractat geogràfic on descriu els límits dels comtats pirinencs, molt útil en un moment en què les fronteres eren sovint atacades per bandolers i hugonots. El segon, un diàleg dogmàtic que relata la història més remota d’aquestes terres, des de l’arribada de Tubal fins al regnat de Gàrgoris (d’acord amb l’esquema dels vint-i-quatre reis primitius d’Hispània elaborat per Annio de Viterbo), i on es defensa la catalanitat dels comtats tant contra les aspiracions franceses com contra el corrent castellà de pensament que els situava fora de la jurisdicció hispànica (Ocampo, Morales, Zurita...). El títol preanuncia una obra de característiques singulars: s’il·lustra la història dels comtats, en el sentit de donar-los llustre i esplendor, desplegant un vast conjunt de coneixements (geogràfics, històrics, etc.). L’obra integra diversos gèneres (tractat i diàleg) i recrea un marc pastoral únic en la literatura catalana del Renaixement.
Durant els s. XVII i XVIII l’obra de Comte circulà en còpies manuscrites: còpia de J. Pujades, del s. XVI; còpia d’Esteve de Corbera, del s. XVII; una còpia de la segona meitat del s. XVII; una còpia parcial del final del s. XVII, i una altra del s. XVIII. L’any 1879 Jaume Collell en feu una primera edició, parcial (cap. I-IV), com a fulletó de la revista La Veu del Montserrat i el 1995 Joan Tres en preparà una edició completa. Entre els erudits que copiaren o coneixien l’obra de Comte destaquen Pujades, Corbera, Roig i Jalpí, Serra i Postius, Dorca, Collell i, potser, Verdaguer. D’entre aquests sobresurt la figura de Jeroni Pujades, també al servei dels Pinós, que fou l’impulsor material de la còpia manuscrita més antiga (d’on prové tota la tradició posterior), i, anys a venir, emparentat amb Comte.
Lectures
- DURAN, E.: “L’aportació dels notaris a la historiografia catalana”, Actes del I Congrés d’Història del Notariat Català [coord. per J.M. Pons i Travé] Fundació Noguera, Barcelona 1994, p. 321-331.
- — et al.: Repertori de manuscrits catalans (1474-1620), vol. I., IEC, Barcelona 1998, p. 75-77.
- MIRALLES, E.: “Antoni Viladamor i la Història general de Catalunya: la relació amb els seus coetanis i la recepció de l’obra fins al segle xix”, Recerques, 40, 2000, p. 99-116.
- SALA, R.: “La catalanité par les Roussillonnais de fa fin du XVIe à la première moitié du XVIIe siècle”, Le Roussillon de la Marca Hispanica aux Pyrénées-Orientales (VIIe-XXe siècles). Actes du LXVIIe Congrès de la Fédération du Languedoc Méditerranéen et du Roussillon, SASL, Perpinyà 1995, p. 75-87.
- SOLERVICENS, J.: “Les màscares de Despuig. Notes per a una percepció de Los col·loquis com a creació literària”, Dos assaigs sobre cultura i literatura dels segles xv i xvi, Eumo, Vic 1996, p. 73-118.
- — El diàleg renaixentista: Joan Lluís Vives, Cristòfor Despuig, Lluís del Milà, Antoni Agustí, PAM, Barcelona 1997, esp. p. 207-214.
- TRES, J.: “Francesc Comte o el sentiment de revolta contra les pretensions franceses sobre el Rosselló”, Revista de Catalunya, 83, 1994, p. 54-63.