Vida i obra
Racioner de l’església de Xèrica, s’ocupà de diversos afers jurídics de la seva vila natal i es mostrà sobretot interessat en el passat remot de les terres valencianes i, en especial, de Xèrica. Escriví una Grammaticae linguae institutiones (1569). A partir de les troballes arqueològiques i bibliogràfiques que reuní, elaborà un manuscrit intitulat Historia de la leal, real, coronada villa de Xérica y su antigüedad, dirigida a los ilustres y magníficos justicia, jurados, síndico, mayordomo, escrivano y consejo general de dicha villa, l’original del qual fou dipositat a l’arxiu d’aquella població. L’arxiu del convent de predicadors de València, el 1678, en feu fer una còpia. Actualment, una altra còpia d’aquesta obra es conserva a la Biblioteca Valenciana, al llegat de Nicolau Primitiu. El text redactat per l’autor abraça des del 1235, data de la conquesta de Jaume I, fins al seu temps, el 1575, quan lliurà el manuscrit als regidors de la vila, tot i que actualment li manquen el capítol primer i els 18 darrers. Vayo pretengué fer una crònica de la casa reial dels de Xèrica, de la història de la vila i de les raons jurídiques de la seva incorporació a la Corona. Per tal d’aconseguir el seu propòsit, regirà arxius i biblioteques i redactà el text, al qual afegí, en transcripció, més de 500 documents. Entre les fonts bibliogràfiques més destacables hi apareixen la Crònica de Jaume I, l’Aureum Opus, el De Aragoniae regibus et eorum gestis, de L. Marineo Sículo, la Primera part de la Història de València, de Beuter; les Cròniques d’Espanya, de Carbonell, i els Anales de la Corona de Aragón, de Zurita, entre altres.
Lectures
- GÓMEZ CASAÑ, R.: La “Historia de Xérica”, de Francisco del Vayo. Edición y estudio”, Sogorb 1986.