Ha treballat en el món editorial i com a professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, en les llicenciatures d’història i periodisme. Bona part de la seva obra ha estat dedicada a aspectes culturals, fonamentalment al naixement de la societat de comunicació de massa a la Catalunya contemporània, amb especial atenció al seu reflex en la literatura egodocumental. Més recentment ha estudiat el món arabomusulmà i la seva relació amb els Països Catalans. Entre les seves obres destaquen Teoria dels egodocuments. La literatura del jo i la història (1994) i Notícia, imatge, simulacre. La recepció de la societat de la comunicació de masses a Catalunya, de 1888 a 1939 (1997). Ha editat, amb Ramon Xirau, els Escrits filosòfics de Denis Diderot, i ha participat en diverses obres col·lectives: La cultura de la colònia, la colònia de la cultura (1988, amb Enric Marín i Joan Manuel Tresserras), Premsa, comunicació i cultura a Catalunya durant el primer terç del segle XX (1989, amb Josep Lluís Gómez Mompart, Enric Marín i Joan Manuel Tresserras), Religió i política a l’Alcorà i altres assaigs (1997, amb Mercè Solà) i La gènesi de la societat de masses a Catalunya, 1888-1939 (1999, amb Joan Manuel Tresserras). A més, ha dirigit una Historia Universal (1974-76).