Francesc Esteve i Gálvez

(Castelló de la Plana, 1907 — Castelló de la Plana, 2001)

Arqueòleg i professor d’història.

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, posteriorment es doctorà a Madrid. De l’època d’estudiant deixà dos llibres de memòries que són documents de gran interès: el primer, sobre el creuer per la Mediterrània que el govern de la República organitzà (1933) amb alumnes de doctorat ( A l’entorn de les aigües lluminoses: el creuer universitari, 1933, 1985); i el segon, sobre l’ambient universitari de Barcelona i Madrid en la seva època d’estudiant, incloent-hi la proclamació de la República a Castelló ( El goig de créixer: els estudis superiors, 1996). Des dels anys trenta i fins a la seva jubilació exercí la docència en els instituts d’ensenyament mitjà de Tortosa, Amposta i Castelló de la Plana, mentre treballava en la recerca arqueològica de Castelló, el Baix Ebre i el Montsià. Deixeble d’Hugo Obermaier i Pere Bosch i Gimpera, treballà nombrosos jaciments prehistòrics, des del neolític fins a l’època ibèrica i romana, i publicà diversos treballs en revistes com Saitabi, Archivo de Prehistoria Levantina, Ampurias, Pyrenae, Noticiario Arqueológico Hispánico, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Serie de Trabajos Varios, Anales de la Academia de Cultura Valenciana i Estudis Castellonencs, entre d’altres, i també diversos llibres. A partir de les seves troballes s’organitzaren el Museu Provincial de Castelló i el Museu Comarcal d’Amposta, dels quals fou director en diverses fases. Fou, a més, un gran especialista de la ceràmica valenciana, en posseí una important col·lecció i en publicà alguns estudis, com ara Ceràmica d’Onda (1993). També feu una breu incursió en la literatura costumista: Vilacollença: una capitaleta provinciana (1997).

Entre les seves obres destaquen: Un poblado de la primera edad del hierro en la Plana de Castellón (1944), Los sepulcros de la Joquera (1965), La necrópolis de El Bovalar (1966), La cueva sepulcral del Calvari d’Amposta (1966), El abrigo rupestre del assud de Almassora y su yacimiento arqueológico (1969), La necrópolis ibérica de la Oriola cerca de Amposta (Tarragona) (1974) i Recerques arqueològiques a la Ribera Baixa de l’Ebre (1999).