Vida i obra
Fou novici a Tarragona i, després, durant els cursos 1763-65, estudiant de filosofia a Gandia, on rebé la influència humanística de Mateu Aimeric. Quan seguia els cursos de sagrada teologia al Col·legi de Sant Pau de València, el sorprengué l’expulsió dels jesuïtes decretada per Carles III el 3 d’abril de 1767. Al cap de pocs anys d’haver-se establert a la ciutat italiana de Ferrara fou ordenat de prevere. El 1779 inicià una frenètica carrera de polemista que el portà a publicar al llarg dels següents vint-i-cinc anys més de 30 obres, totes en llatí o italià, algunes de les quals amb dues, tres i fins i tot quatre edicions. Quan, el 1796, la proximitat de les tropes napoleòniques amenaçava la seva seguretat es traslladà a Venècia. Allà continuà amb la seva activitat fins que l’any 1804 partí cap a Nàpols, atret pel restabliment de la Companyia de Jesús en aquell regne. Durant un any fou professor d’història eclesiàstica al Col·legi de Nàpols i, a partir del 1805, al Col·legi de Palerm. L’aplicació docent minvà la seva dedicació literària, encara que aquesta continuà fins gairebé el final de la seva vida. En la seva dilatada bibliografia es troben obres històriques, relacions de successos d’actualitat i acalorades refutacions contra el jansenisme i la Revolució Francesa. En totes, l’estil periodístic, polèmic i directe es combina subtilment amb l’erudició històrica, la qual cosa explica l’èxit que assoliren, tot i que més d’una vegada hagué d’amagar la vehemència dels seus escrits sota l’anonimat.
Les seves principals obres impreses pròpiament històriques són: De vita et scriptis Joannis Andreae Barotti Ferrariensis Commentarius (1780), Vita di Sebastiano Giu- seppe di Carvalho e Melo, Marchese di Pombal (1781), Memorie istoriche di quanto è avvenuto in Ferrara in occasione del passaggio per Vienna del Sommo Pontefice Pio Sesto (1782), Viaggi dei papi (1782), Vita di Costantino il Grande, primo imperador cristiano (1786) i Saggio critico sulle Crociate (1794). A més d’aquestes, s’haurien d’afegir dues obres inèdites, la Memorie storiche sulle militari imprese del generalissimo nella marina di Spagna D. Federico Gravina i la Vita dell’imperatore Costanza, figlio di Costantino il Grande, i els discursos i lliçons –manuscrits a l’Arxiu de la Província Sícula– que pronuncià quan ensenyava història eclesiàstica a Palerm. Aquests treballs, encara que històrics, continuaven lligats a l’apologètica, per la qual cosa, la dosi de crítica utilitzada no patia riscos de pirronisme, és a dir, d’escepticisme radical. Tots aquells que dubtaven dels miracles i martiris documentats foren contundentment reprovats per Gustà. I és que la ràpida evolució de la política europea provocà que les seves formes en la defensa de l’Església el fessin un perfecte individu del s. xviii i un anacrònic escriptor ja al principi del s. XIX.
Lectures
- BATLLORI, M.: Francisco Gustá. Apologista y crítico, Biblioteca Balmes, Barcelona 1942.