Francesc Jordà i Cerdà

(Alcoi, 1914)

Prehistoriador.

Vida i obra

Estudià a la Universitat de València, col·laborà des d’aleshores amb el Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València i es llicencià el 1936. Patí la repressió de la postguerra i cap al 1945 tornà a col·laborar en els treballs del SIP. Posteriorment, fou director del Museu Arqueològic de Cartagena (1950), cap del Servei d’Investigació Arqueològica de la Diputació d’Astúries (1952) i director del Museu Arqueològic d’Oviedo (1953). Es doctorà el 1955 amb el treball El Solutrense en España y sus problemas. Catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Salamanca des del 1962, i de prehistòria des del 1982, la seva obra destaca en el període Paleolític i en l’art rupestre.

Les principals investigacions que realitzà des del SIP comprenen l’excavació dels jaciments paleolítics de Cova Negra (Xàtiva), cova de les Malladetes (Barx) i Covacha de Llatas (Andilla); la cova sepulcral eneolítica de la Torre del Mal Paso (Castellnou de Sogorb), el poblat ibèric de la Balaguera (Pobla Tornesa) i les pintures rupestres del barranc de Las Letras i el Cinto de la Ventana (Dosaigües), amb la col·laboració de Ll. Pericot, J. Alcácer, D. Fletcher i E. Pla. Arran del seu trasllat a Oviedo i Salamanca, excavà i publicà nombroses estacions paleolítiques del nord peninsular, principalment d’Astúries, com ara Cova Rosa, cova de Bricia o cova de la Lloseta, entre d’altres, i també els túmuls de Campiello i els castros de Coaña, Arancedo, San Chuís i Mohías. També ha dirigit distintes campanyes d’excavacions en la cova de Nerja, a Màlaga. La seva investigació sobre el solutrià, publicada el 1955, és una obra de referència per als estudis de prehistòria peninsular, com també ho són les seves investigacions sobre les indústries i l’art rupestre paleolítics de Cantàbria, i les consideracions sobre l’art rupestre llevantí de la façana mediterrània.

Entre la seva bibliografia cal destacar: “La Cova Negra de Bellús (Játiva) y sus industrias líticas”, Archivo de Prehistoria Levantina (1946); en col·laboració amb J. Alcácer: La Covacha de Llatas (Andilla) (1949) i Las pinturas rupestres de Dos Aguas (1951); en col·laboració amb I. Ballester, D. Fletcher, E. Pla i J. Alcácer: Corpus Vasorum Hispanorum. Cerámica del Cerro de San Miguel (Liria) (1954); El Solutrense en España y sus problemas (1955); “Notas para una revisión de la cronología del Arte Rupestre Levantino”, Zephyrus (1966); “La sociedad en el Arte Rupestre Levantino”, Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia (1975); en col·laboració amb J. Fortea: “La Cueva de les Mallaetes y los problemas del Paleolítico superior del Mediterráneo español”, Zephyrus (1976); en col·laboració amb J.M. Blázquez: Historia del Arte Hispánico. I.1.La Antigüedad (1978), i “El arte prehistórico de la Región Valenciana: Problemas y tendencias”, Arqueología del País Valenciano: panorama y perspectivas (1985).

Lectures
  1. FORTEA, J. (ed.): Scripta praehistorica Francisco Jorda oblata, Universitat de Salamanca, 1984, p. 7-30.
  2. SEGURA, J.M.; CORTELL, E.: Alcoy. Prehistoria y Arqueología, Alcoi 1984.
  3. Zephyrus, XXXVII-XXXVIII, 5-6, Salamanca 1984-85.