Francesc Miralles i Bofarull

(Tarragona, Tarragonès, 1940)

Historiador i crític d’art.

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, d’on fou professor adjunt del Departament d’Història de l’Art (1966-74). En 1966-71 fou professor de disseny de l’Escola Massana de Barcelona, la qual dirigí entre el 1981 i el 1984. En el camp de la difusió cultural cal subratllar la seva etapa de crític d’art a Destino (1973-78). Dirigí la revista d’investigació Estudios Pro-Arte (1975-78) i fou coordinador de la Història de l’Art Català (Edicions 62, 1983), on escriví els apartats dedicats al Noucentisme (vol. VII) i L’Època de les Avantguardes (vol. VIII). Amb Francesc Fontbona, a més de participar en la creació de la revista D’ART, del Departament d’Història de l’Art de la UB (1973), i ser coautor de l’estudi El museo de Arte, proyecto de planificación. Sus posibilidades en Barcelona (1972), que meresqué el Premi Mundial de Joves Cambres de Niça el 1973, ha escrit Crónica i treball del dibuixant, gravador i escultor Pla Narbona (1974) i Anglada-Camarasa (1981). Col·laborador de la Gran Enciclopèdia Catalana, ha publicat articles de divulgació en nombroses revistes: Revista de Occidente, L’Avenç, Batik, Bon Art, Artes Plásticas, Guadalimar i Jano. Membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, fou redactor de la revista Lápiz des del 1982, treballà per a La Vanguardia des del 1984 i dirigí la col·lecció de llibres d’art i estètica de l’editorial Blume.

Especialitzat en art català contemporani (vg. història de l’art), ha publicat diversos estudis monogràfics d’artistes, com Cardona Torrandell (1975), Gerard Sala, primera aproximació (1976), Maria Asunción Raventós (1977), Elena Paredes (1978), Josep Jassans (1979), A l’entorn de Llorenç Artigas (1981), Durancamps (1991), Argimon (1992), Alvar (1992, amb Miquel Alzueta), Pere Coll, sèries negres (1992), Mallol Suazo (1995), Josep Berruezo (1996), El mundo de Amelia Riera (1997) i Pere Pruna (1998). Assessor de la ponència de Cultura de la Diputació de Girona i comissari de nombroses exposicions, cal considerar-lo un dels renovadors de la historiografia artística del s. XX. A més, ha participat en la confecció de diversos catàlegs: Vayreda C.: Catalunya California (1989), Ollé: pinturas (1992), Elisa Arimany (1993), Mádico (1993), Violano (1993), Esther Boix (1993), 75 Anys d’art a Girona (1994), Rueda, una visión (1994), Muxart, l’esclat del Mediterrani (1994), Xam (1995), Antoni Costa (1995), Josep Amat (1996), Pere Pruna (1998), Joaquim Mir al camp de Tarragona (1998), Igor Mitoraj, escultures (1999), Realisme a Catalunya (1999), Manuel Solà (2000), Una mirada nueva al arte del siglo XX (2000), Arnau Puig, el cos percebut (2000) i Arnau Puig, obra recent (2000).