En la joventut es dedicà al comerç a Osuna (Andalusia), on la seva família tenia un establiment dedicat a la fabricació i la venda de teixits i altres gèneres. De nou a Olot, milità en el partit conservador i formà part del Centre Catalanista. Dirigí El Eco de la Montaña i El Olotense. Fou delegat per la Unió Catalanista d’Olot a l’assemblea de Manresa del 1892. L’any 1896 es traslladà a Girona per tal de regentar la casa de banca familiar, constituïda tres anys abans sota el nom de Fills de Jordi Monsalvatje. Fou regidor i alcalde de Girona per la Lliga (1909). Pertanyé, com a membre corresponent, a la Real Academia de la Historia, a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals. En el camp historiogràfic publicà un estudi sobre Els remences (1908), però sobretot destacà per la col·lecció monumental sobre la història medieval de les terres gironines i rosselloneses, especialment de l’antic comtat de Besalú, distribuïda en 26 volums, en els quals analitza, copia o extracta més de 2 500 documents. Publicada sota el títol general de Noticias históricas del condado de Besalú (1899-1919), aquesta aportació, valorada ja positivament per Jaume Vicens i Vives, més recentment ha permès a Pierre Bonnassie de preguntar-se: «Hi ha gaires països que es puguin vantar de posseir un monument comparable?» (Catalunya mil anys enrera,I). A part de l’indubtable interès positivista de les notícies que aplegà i dels textos que transcriví, alguns dels quals després es perderen, l’autor encetà nous camins per a analitzar el conflicte dels pagesos de remença.
- CLARA, J.: “Notes sobre la banca de la fi de segle”, Girona al segle XIX, Editorial Gòthia, Girona 1978, p. 237-259.
- MASSÓ I TORRENTS, J.: “En Francesc Monsalvatje i Fossas”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya,1920, p. 25.
- SADERRA, J.: “En Monsalvatje: contribució a la seva biografia”, El Deber,1918, p. 50-56.