Membre de la nissaga dels Ortí, buròcrates al servei de València, era fill del també escriptor Josep Vicent Ortí i Major, i nebot del poeta Francesc Figuerola i Espècies. Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en teologia, i obtingué un benifet a la parròquia valentina de Sant Bartomeu. Més tard, ocupà una canongia a la seu de València, i rebé, anys després, els ordes sacerdotals. Qualificador del Sant Ofici des del 1725, el 1728 fou escollit pels regidors de la ciutat rector de la UV, càrrec que ocupà durant un trienni. Destacà, segons els seus contemporanis, en l’oratòria sagrada. Els seus sermons, de caràcter apologètic, presenten un cert interès quan tracten de persones conegudes directament per l’autor: Sermón fúnebre en las exequias de la venerable señora doña Gertrudis Anglesola, religiosa cirterciense y dos vezes abadesa en el real monasterio de Nuestra Señora de Gratia Dei de la ciudad de València (1728) i Oración funebre en las exequias que la real universidad de Valencia consagró a la gloriosa memoria del ilustríssimo y venerable señor don Marcelino Siuri, obispo primeramente de Orense y después de Córdova (1731). Molt més important fou l’obra que publicà mentre ocupava la rectoria de la Universitat: Memorias históricas de la fundación y progressos de la insigne universidad de Valencia (1730), un estudi seriós del passat de la institució, en el qual utilitzà les fonts al seu abast, tant bibliogràfiques com arxivístiques. Comença amb els orígens de l’Estudi General de València i la seva normativa (cap. I-VI), i tracta dels col·legis d’estudis (VII) i de diversos aspectes relacionats amb les “glòries” universitàries valencianes (VIII-XI), amb tot un capítol dedicat a la devoció a la Puríssima, a més d’una reflexió final sobre l’estat de la UV sota la seva direcció. Destaca especialment el llarguíssim capítol XI, en realitat un extens catàleg ordenat cronològicament, segons la data de defunció, de personatges il·lustres o destacats que mantingueren una relació directa amb la UV. Les entrades, biobibliogràfiques, resulten més interessants en el cas de persones conegudes pel mateix autor, o que li foren pròximes en el temps; l’esforç de conjunt, això no obstant, no és gens menyspreable. A la fi del llibre s’adjuntà un apèndix documental (Bulas y privilegios reales de la Universidad de Valencia, sacados fielmente del cuerpo de privilegios de este reyno y de los originales que están en el archivo de la misma ciudad y de la pabordía), on es troben les transcripcions d’una butlla d’Innocenci IV, un privilegi d’Alfons III, dues butlles d’Alexandre VI (una de les quals és la de la creació de la Universitat), el privilegi fundacional de Ferran II d’Aragó, dues butlles de Sixt V, una d’Urbà VIII i, finalment, una d’Innocenci X.