Fill segon del també jurista Pere Pau Pasqual de Panno i Maria Guiu Dusai, havia iniciat els estudis de dret a Barcelona quan esclatà la revolució del 1640. S’exilià, juntament amb la seva família, a la cort de Madrid. Es casà amb Ana Loaísa del Arco, filla d’una família hidalga establerta a Alcalá, i el 1655 fou nomenat jutge i oïdor de l’Audiència de Manila, any en què obtingué el títol de noble.
Aquest exiliat filipista és autor de l’obra Motines de Cataluña des de el año 1622, crònica redactada fonamentalment els anys 1645-48, mentre estudiava lleis a les universitats de Salamanca i Alcalá de Henares. El text s’estructura en quatre parts o tractats. La primera és una narració dels xocs institucionals entre Catalunya i la monarquia espanyola, que Pasqual de Panno fa arrencar dels conflictes provocats pels juraments dels virreis Alcalá i Sentís, i que es perllonga fins al relat dels motins de Nadal de Barcelona del 1640. La segona part fa referència als inicis de la guerra de Separació i al lliurament de Catalunya a França. La tercera és una crida al retorn de Catalunya al benèfic domini del Rei Catòlic. I la quarta és una relació nominal dels catalans profilipistes morts o desterrats. L’obra és especialment interessant per l’anàlisi que fa del fraccionament polític de Catalunya, pels judicis sobre alguns dirigents de la Revolució Catalana i per la rica informació que ofereix sobre els disturbis de la Vall d’Aran.
Aquest llibre es troba dipositat a la Biblioteca Nacional de Madrid (ms. 2 286), on també se’n guarda una còpia amb algunes variacions lingüístiques i de contingut (ms. 2 479). L’any 1993 fou editat per Isabel Juncosa i Jordi Vidal en Francesc Pasqual de Panno. Motines de Cataluña.