Fill d’una família de llauradors, inicià els estudis eclesiàstics al Seminari de València sota la protecció del carcaixentí Josep Maria Navarro i Daràs, aleshores degà de la Seu de València, però no arribà a ordenar-se de sacerdot. Posteriorment, aconsellat pels arabistes Francisco Codera i Julià Ribera i Tarragó, aquest darrer també fill de Carcaixent, es traslladà a Madrid, on cursà els estudis de filosofia i lletres, i es llicencià el 1885. Després estudià a l’Escola Superior de Diplomàtica i el 1886 guanyà les oposicions al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, i fou destinat a l’Arxiu Central d’Alcalá de Henares. L’any 1887 acompanyà Francisco Codera en una missió oficial per Algèria i Tunísia i el 1888 fou destinat a l’Archivo Histórico Nacional, on treballà fins a la seva mort.
Com a deixeble de Julià Ribera i Tarragó, formà part de l’escola d’arabistes encapçalada per Francisco Codera. Els seus treballs d’investigació es dirigiren als estudis àrabs i la bibliografia. Des del 1887 publicà regularment articles sobre la història musulmana del País Valencià en la revista valenciana El Archivo. També publicà alguns articles en la Revista Contemporánea de Madrid, on aparegueren els “Apuntes de un viaje por Argelia y Túnez”, una extensa descripció del viatge que realitzà acompanyant Francisco Codera. El 1897 publicà Apuntes sobre las escrituras mozárabes toledanas que se conservan en el Archivo Histórico Nacional. La seva obra més important fou, però, el Ensayo bio-bibliográfico sobre los historiadores y geógrafos arábigo-españoles, que guanyà el concurs de la Biblioteca Nacional del 1893 i fou imprès l’any 1898. Un any després de la seva mort, el 1900, es publicà l’obra H.ayy ibn Yaq.z¯an,d’Ibn T.ufayl,la primera versió castellana d’aquest autor. Deixà inèdit un Ensayo bio-bibliográfico sobre los naturalistas arábigo-españoles i quan morí estava preparant un índex de les escriptures mossàrabs del monestir de San Clemente de Toledo.