Vida i obra
Treballà com a escrivà a l’Audiència Territorial de Barcelona. El 1817 afavorí la defensa dels encausats per la revolta del general Lacy. Durant el Trienni Constitucional participà en la Societat Patriòtica Barcinonense de Buenos Amigos i formà part de la milícia nacional. Fou elegit alcalde constitucional l’any 1823 i, un any més tard, es refugià a França. Durant l’exili impartí classes d’idiomes i feu traduccions i petits treballs per a un bufet d’advocats. L’amnistia atorgada per la regent, Maria Cristina, li permeté retornar al país el 1833 i reprendre l’activitat política i propagandística en pro del liberalisme. Entre el 25 de gener i el 23 de març de 1835 participà molt activament en la redacció del diari progressista El Catalan, fins que una dura campanya de difamació l’obligà a abandonar-lo. Promogué la revista politicocultural El Propagador de la Libertad, de la qual fou director fins al gener del 1836, moment en què fou desterrat a les Canàries juntament amb altres progressistes. No retornà a Barcelona fins al desembre del mateix any, però la forta reacció moderada desencadenada per la dictadura del baró Ramon de Meer l’obligà a fugir i amagar-se novament. El canvi de conjuntura política li permeté reincorporar-se a la política pública (1839), tornar novament a la milícia nacional (1840) i formar part de l’Ajuntament. Des d’allà promogué el concurs convocat al desembre del 1840 amb el títol “¿Qué ventajas reportaría Barcelona, y especialmente su industria, de la demolición de las murallas que circuyen la ciudad?” que el metge higienista Pedro Felipe Monlau guanyà amb la memòria Abajo las murallas!!!
Liberal i industrialista convençut, escriví diversos articles, traduccions i treballs vindicatius i d’anàlisi de les circumstàncies polítiques de l’època, fonts historiogràfiques de primera mà per a la reconstrucció del període, com ara Historia de la conmoción de Barcelona en la noche del 25 al 26 de julio de 1835, causas que la produjeron y sus efectos hasta el día de esta publicación (1835). En aquesta obra, des d’una perspectiva liberal unitarista, analitza les circumstàncies que afavoriren l’incendi dels convents de Barcelona al juliol del 1835, i es mou dins dels paràmetres de la crònica històrica, amb les virtuts i els defectes del gènere; d’aquesta obra, se’n feren dues edicions el mateix any. A més, destaquen: Mi justificacion á las imputaciones vagas y calumniosas que contra mi se esparcen (1835), i la traducció del drama d’Eugène Scribe i Thomas Terrier, Diez años de la vida de una muger ó Los malos consejos (1835).
Lectures
- OLLÉ I ROMEU, J.M.: Les bullangues de Barcelona durant la Primera Guerra Carlina (1835-1837), vol. II, El Mèdol, Tarragona 1994.
- RAULL, C.: Calumnias y vindicacion, Imprenta del Constitucional, Barcelona 1842.