Cursà els estudis elementals a Alzira i els eclesiàstics i de segon ensenyament a València (1872-78). El 1877 fou ordenat de sotsdiaca a la diòcesi de Segorb i de diaca l’any 1878. Exercí el ministeri sacerdotal, com a coadjutor, a la parròquia de Santa Caterina d’Alzira, d’on fou beneficiat, i com a capellà del convent agustí de Santa Llúcia, a la mateixa ciutat. Fou doctor en teologia i dret canònic. Fomentà el culte als patrons alzirenys i encapçalà la iniciativa d’alçar l’any 1900, al cim de la Muntanyeta del Salvador d’Alzira, mirador de la Ribera del Xúquer, una creu monumental commemorativa de l’entrada de segle. Publicà obres de caràcter religiós, entre les quals: Novena de los esclarecidos mártires de Alcira, Bernardo, María y Gracia (1885), Los cinco domingos en honor de las sagradas llagas de San Francisco de Asís. Opúsculo provechosísimo para los devotos del seráfico patriarca (1893) i Compendio de la vida de los esclarecidos mártires Santos Bernardo, María y Gracia (1913).