Vida i obra
Estudià dibuix lineal, pintura i escultura a l’Escola de Belles Arts de Girona, on tingué de professor Josep Aguilera. Des del 1928 treballà de delineant en el despatx de l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, on continuà formant-se professionalment i intel·lectualment. Una part de l’experiència d’aquests anys se centrà en les tasques d’excavació, documentació i restauració dels Banys Àrabs dirigides per Masó. Fou aquest qui li presentà el 1930 Josep de C. Serra-Ràfols, arqueòleg de l’equip de Pere Bosch i Gimpera, quan explorava i documentava les muralles antigues gironines, tasca en la qual col·laborà activament i que es perllongà fins ben entrats els anys quaranta. Serra, coneixedor del seu interès per l’arqueologia i el patrimoni històric i de la seva passió per l’excursionisme, el convidà a prospectar el territori. Ell tot sol, o amb el seu amic Carles de Palol, localitzà els oppida ibèrics de la muntanya de Sant Julià i puig d’en Rovira, a la Creueta (1932), el puig de Sant Grau o el d’en Carrerica, entre moltes d’altres, on ben aviat començà excavacions arqueològiques, objecte immediat de valuoses publicacions.
Fou un dels creadors de la secció d’arqueologia del Grup Excursionista i Esportiu Gironí i, començada la guerra civil, fou nomenat per Bosch conservador del Museu d’Arqueologia de Girona. El seu paper fou decisiu per a la salvaguarda del patrimoni artístic de la ciutat després de l’alçament militar del 18 de juliol de 1936. Incorporat el 1937 a l’exèrcit republicà, aprofità la destinació a Roses per a col·laborar amb F. Cufí en els sondeigs estratigràfics, definitius per a documentar l’existència de l’antiga Rhode a la ciutadella. En acabar el conflicte bèl·lic fou represaliat, expulsat del càrrec de conservador i perseguit i vetat per a ocupar qualsevol càrrec públic relacionat amb l’arqueologia. Tanmateix, continuà col·laborant activament amb Lluís Pericot, amb Martín Almagro a Empúries (plànol de la Neàpolis) i amb els diversos directors del Museu Arqueològic de Girona, especialment amb Pere de Palol i Miquel Oliva, deixebles i amics als quals inicià en el món de l’arqueologia. A partir de mitjan anys quaranta, amb dificultats per a conjuminar el seu treball a Obres Públiques i l’arqueologia, la seva contribució en aquest camp fou sobretot complementària amb tasques de topògraf, fotògraf i restaurador, on excel·lí. Destaca el paper en la salvaguarda de la ciutadella de Roses amenaçada per la ignorància i l’especulació. L’any 2000 fou guardonat amb el Premi de l’Institut del Patrimoni Cultural de la UdG i amb el premi Atenea de l’Ajuntament gironí.
Entre la seva producció destaquen: “Esbós sobre la cultura ibèrica i el poblat de Sant Julià de Ramis”, Butlletí del GEEG, 125-128, 137 i 140 (1935-36); “El poblament i la cultura ibèrica del Gironès”, Revista Víctors, 3, 1936; “El poblado de la Creueta (Gerona)”, Ampurias, 5, 1943, p. 117-131; “Prospecciones en Rosas”, AIEG, 15, 1961-62, p. 203-224, amb F. Cufí; Les estacions prehistòriques del Puig d’en Roca. II: Les necròpolis prehistòriques del Puig d’en Roca i Sant Julià de Ramis (1980), amb M. Fusté; “El plom amb epigrafia ibèrica del poblat de Castell (Palamós)”, Cypsela, 4, 1982, p. 123-131. La seva figura és molt important no solament en el camp de la prospecció, localització i excavació, sinó també per haver fet de pont entre la generació anterior a la guerra civil i la posterior i haver sabut transmetre amor a l’ofici i a la feina ben feta a joves que pocs anys després arribarien a llocs de responsabilitats i amb els quals continuà col·laborant tota la vida. La part més important del seu fons personal ha estat cedida al Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona.
Lectures
- RIURÓ, F.: “Crònica de 50 anys d’activitat arqueològica, II”, Quadern de Treball, 9, 1998, p. 116-150.
- — “Crònica de cinquanta anys d’activitat arqueològica”, Quadern de Treball, 8, 1995, p. 75-111.
- SERVEI D’INVESTIGACIONS ARQUEOLÒGIQUES DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA: “En homenatge a Francesc Riuró i Llapart”, Cypsela, 3, 1980, p. 5-6.
- SOLER, N.: Francesc Riuró Llapart, Girona 2000.