Estudià magisteri a València i exercí a San Javier (Múrcia), Ares del Maestre (Castelló), Barcheta, Requena (València) i Borriana (Castelló) on fou nomenat l’any 1924 director de les Escoles Nacionals Graduades. Home inquiet per tot tipus d’activitat cultural i social, fou cofundador i director del setmanari cultural i d’informació comercial Patria (1924) i d’El Escolar (1926); de la Biblioteca Popular Escolar (1926), que arribà a tenir 20 000 volums, i del Museu Local de les Escoles Graduades (1926), origen del Museu Arqueològic Comarcal de la Plana Baixa. Aquestes iniciatives responien a les noves propostes educatives i culturals de potenciació de l’escola pública i de renovació pedagògica, també manifestades en la seva faceta de conferenciant i publicista (1924-36). Resultat d’una conferència (15 de maig de 1930) a la Sociedad Artística Mus fou la publicació, per acord municipal, de la Historia de Burriana (1932). Plantejada com una obra de divulgació, compatibilitzà el resultat de la pràctica del treball de camp i de la recerca bibliogràfica i documental amb l’esperit de culturalització popular característic del moviment pedagògic de l’Escola Nova.