Vida i obra
Estudiós de la demografia i l’economia política vuitcentista. Fou estudiant i, després, professor de dret a la Universitat d’Osca, doctor en jurisprudència civil, advocat de pobres de la Reial Audiència de Barcelona (1751-69) i assessor legal dels gremis barcelonins, alcalde d’hijosdalgo a la Reial Cancelleria de Valladolid (1769), director de la secció d’agricultura de la Reial Conferència de Física Experimental i Agricultura de Barcelona (1767), soci de mèrit de la Societat Bascongada d’Amics del País (1777), soci corresponent amb capacitat de nomenar membres de la Societat Econòmica d’Amics del País de les Filipines (1781), regent de la Reial Audiència de Mèxic (1776) i, durant un quant temps, capità general interí de Mèxic (1779).
Participà d’un corrent de pensament mercantil amb notables coincidències amb figures com Antoni de Capmany, Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols i Eudald Jaumeandreu; defensà el sistema gremial català per l’excel·lència formativa i la morigeració dels costums dels productors, que revertia en la qualitat dels productes i els feia competitius enfront de les mercaderies estrangeres i evitava la fuita de divises. Sostingué la inviabilitat dels monopolis en les localitats populoses i adduí l’interès majoritari d’altres potències en mantenir aquest teixit corporatiu, veritable llavor del comerç i de la indústria. Prenent com a guia el cameralisme del baró de Bielefeld –un publicista germànic autor d’Institucions polítiques que arribà a inspector general de les universitats prussianes en temps de Frederic II–, presentà, en un estudi titulat Las señales de la felicidad de España y medios de hacerlas eficaces (1768), un programa de regeneracionisme optimista aplicat a la política i a l’economia espanyoles tendent a maximitzar el rendiment de tots els recursos –també humans– de què disposava la monarquia. El llibre s’estructura en una introducció i cinc capítols que desenvolupen respectivament la situació de la població, l’agricultura, les fàbriques i les manufactures, el comerç interior i el comerç exterior. Acaba amb una conclusió i unes columnes que són els arbitrios que l’autor proposa per a millorar l’estat dels rams descrits.
Les seves obres sempre foren funcionals, amb una utilitat que pot ser doble o triple. En primer lloc, promoure l’òptim funcionament de l’entramat estatal o la base socioeconòmica que el formava. En segon terme, servir interessos ben concrets, sia els dels patrocinadors –com els gremis–, sia els d’alguna facció ministerial. Finalment, ser la millor carta de presentació de l’escriptor. Les seves quatre obres més conegudes són: Disertación histórico-político-legal por los colegios y gremios de la ciudad de Barcelona y sus privativas, compuesta por Don Francisco Romà y Rossell, abogado de pobres de la Real Audiencia del Principado de Cataluña y numerario de la Real Conferencia de Phísica de la ciudad de Barcelona en la dirección de agricultura (1766); Proyecto del abogado general del público, manuscrit del 1767 i publicat per Ernest Lluch (1970); Las señales de la felicidad de España y medios de hacerlas eficaces (1768), i Proyecto para restablecer la monarquía, manuscrit datat a Madrid el 2 de març de 1769 i publicat per I. Espejo (1934). Lluch no descartava, però, que el seu geni hagués influït en el manuscrit inèdit anònim de l’Arxiu General d’Índies titulat Testimonio del expediente formado del proyecto del señor regente sobre las fábricas de cárceles de Corte y recogidas. El seu fons personal es troba majoritàriament dipositat a l’arxiu patrimonial dels seus descendents, la família Fages de Figueres. Hi ha també documents a l’ACA, a l’Arxiu General de Simancas, a l’Arxiu General d’Índies i a l’Arxiu de la Reial Cancelleria de Valladolid.
Lectures
- ESPEJO CRISTÓBAL, I. (ed.): “F. de Romà i Rossell. Proyec-to para restablecer la monarquía”, Revista de la Biblioteca, Archivo y Museo del Ayuntamiento de Madrid, 11, 1934, p. 305-310.
- LLUCH, E.; ARGEMÍ, Ll. (ed.): F. de Romà i Rossell. Las señales de la felicidad de España y medios de hacerlas eficaces, Altafulla, Barcelona 1989.
- LLUCH, E.; ARGEMÍ, Ll.: “La Catalunya del segle XVIII i la lluita contra l’absolutisme centralista. El Proyecto del Abogado General del Público de Francesc Romà i Rossell”, Recerques, 1, 1970, p. 33-50.
- — Agronomía y fisiocracia en España (1750-1840), Institució Alfons el Magnànim, València 1985.
- — El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840). Els orígens ideològics del proteccionisme i la presa de consciència de la burgesia catalana, Edicions 62, Barcelona 1973.