Ensenyà filosofia i teologia a Barcelona, i posteriorment fou rector del Col·legi de Sant Bernat de Cervera i president de la Congregació de Seculars a Barcelona. Se li coneixen dues obres, totes dues sobre el seu orde: Apostólicos afanes de la Compañía de Jesús (1754) i Vida de S. Ignacio de Loyola, fundador de la Compañía de Jesús (1753, 2 vol.). En comptes de seguir la història més clàssica de Pedro de Ribadeneyra sobre sant Ignasi, Fluvià preferí la de l’autor siscentista Francisco García. La seva intenció, segons reconeix en el pròleg, és imitar el que havia fet el jesuïta italià Antonio Francesco Mariani per a Itàlia; en aquest sentit, narra en castellà i en estil senzill les actes dels sants que a mitjan s. xvii donaren a llum els autors bolandistes. Malgrat això, segons Miquel Batllori, la seva relació dels fets del sant «no és gaire crítica, però interessant pel que es refereix a l’estada de Sant Ignasi a Catalunya». El principal esforç crític de l’autor fou la relació de documents llatins que col·locà al final de cada volum i que serveixen per a justificar les interpretacions que es donen al text. Després de ser desterrat a Itàlia el 1767, juntament amb els seus companys de religió, no se li coneix cap publicació ni cap escrit. El bibliòfil Antoni Palau i Dulcet el feu coautor, amb el pare Miquel Venegas, de l’obra Vida y virtudes del V.P. Juan Bautista Zappa, de la Compañía de Jesús (1754).