Vida i obra
Seguí la carrera judicial i de molt jove fou nomenat alcalde del crim de l’audiència de Catalunya, a Barcelona. Destaca per dues obres: un dietari dels viatges realitzats per Catalunya i un qüestionari format per 143 preguntes sobre geografia, economia, història, vida quotidiana, etc. que havia de ser contestat pels pobles, caps de corregiment, valls, territoris senyorials, etc., de Catalunya. Segons alguns autors, les dues obres estarien estretament relacionades, ja sigui perquè els viatges li inspiraren la realització de les enquestes, o bé perquè volgué comprovar-ne in situ les respostes. El qüestionari és una mostra d’aquells treballs desenvolupats durant el s. XVIII interessats no solament en la geografia sinó també en els fets socials, les activitats econòmiques i els aspectes humans i la seva relació amb el medi natural. En la mateixa línia que el treball de Zamora es poden citar, per exemple, el treball de Antoni Josep Cavanilles al País Valencià, de Manuel Abad a les Illes Balears i el d’Ignasi d’Asso i Miquel Dámaso a Aragó. Les preguntes estaven dividides en cinc grans apartats: geografia (46 preguntes), agricultura i història natural (63 preguntes), indústria, oficis i fàbriques (18 preguntes), comerç (10 preguntes), política (31 preguntes) i lletres i antiguitats (15 preguntes). Alguns autors, com Torras i Ribé, han destacat la gran qualitat i exhaustivitat de les preguntes, com a veritable causa de la vàlua de les respostes, no sempre, però, al nivell de les qüestions. Malgrat que el qüestionari tenia una voluntat de fiscalització i constituïa un intent d’actualitzar les dades del cadastre, segons exposa el mateix Zamora, el projecte era elaborar una història de Catalunya, tot i que, finalment, no es dugué a terme. L’obra, però, va tenir una interpretació cabdal per part de Pierre Vilar que, a partir de les enquestes, esbossà la noció de l’existència de “diverses Catalunyes” (“Conclusions: els éssers humans i la terra”, a Catalunya dins l’Espanya moderna, vol. III). Aquesta pluralitat de “Catalunyes” fou analitzada a bastament per part de la historiografia a partir dels estudis microeconòmics i de les monografies comarcals o regionals (per un estat de la qüestió d’aquests treballs, vegeu: Garrabou, R., Serra, E.: “Els estudis d’història agrària a Catalunya”, a d. a.: Primer Col·loqui d’Història Agrària, 1983). L’altra gran font de primera mà proporcionada per Zamora fou el Diario de los viajes hechos en Cataluña (1973), on descriu el recorregut que feu durant els anys de la seva estada a Catalunya. Aquest treball també ha estat emprat com a important font geogràfica, econòmica i històrica del moment.
Lectures
- BARBA, M.: El corregiment i partit judicial de Vilafranca del Penedès a l’últim terç del segle XVIII: respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, 1991.
- BOIXAREU, R.: Resposta del corregiment de Talarn al qüestionari de Francisco de Zamora (1789), 1989.
- CODINA, J.; MORAN, J.; RENOM, M.: El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, 1992.
- TORRAS I RIBÉ, J.M.: La Comarca de l’Anoia a finals del segle XVIII: els “Qüestionaris” de Francisco de Zamora i altres descripcions:1770-1797, 1993.
- VIGO, S.; PUIG, X. (ed.): La Cerdanya de finals del segle XVIII vista per Francisco de Zamora, Garsineu, Tremp 1999.