Vida i obra
Fill de pare portuguès i mare castellana, s’educà a la cort reial a Madrid. Emprengué la carrera militar dins de diverses formacions portugueses. Intervingué en la repressió dels avalots d’Évora del 1637, potser com a agent del comte duc d’Olivares. El 1639, enviat al front de Flandes, escapà al desastre espanyol de les Dunes. En retornar a Espa-nya, fou nomenat assessor del marquès de Los Vélez en la campanya de sotmetiment de Catalunya des-prés de la revolta del juny del 1640. Participà en les accions menades per Los Vélez fins que, poc després de la revolta portuguesa de l’1 de desembre de 1640, fou detingut, acusat de complicitat amb els seus compatriotes. Alguns mesos després, demostrada la seva innocència, fou alliberat, i li fou encarregada una missió a Flandes. Però en el curs del trajecte desertà, potser decebut per peticions no satisfetes o convençut de la derrota a què estava condemnada la monarquia espanyola. Instal·lat a Portugal, trigà dos anys a rebre missions oficials del nou govern portuguès. El 1644 fou acusat d’inductor d’un assassinat, a partir d’evidències molt febles, que fan pensar que Melo fou objecte d’una trama en la qual intervingué el mateix rei de Portugal. Passà onze anys a la presó, esmerçats en la composició de nombroses obres literàries, fins que el 1655 fou executada la condemna de desterrament que el portà al Brasil. Retornà el 1658, fou plenament rehabilitat el 1662, i abans de la seva mort tingué temps encara de dur a terme algunes missions diplomàtiques a Europa.
La seva Historia de la guerra de Cataluña és considerada una obra clàssica de la historiografia i la literatura castellanes. Fou encetada com una crònica oficial, que Los Vélez, seguint les indicacions de Felip IV, encarregà al seu assessor en iniciar la campanya de sotmetiment de Catalunya el 1640. Melo començà a treballar-hi durant la seva missió a Catalunya, interrompuda per la detenció a causa de la seva suposada complicitat amb la revolta portuguesa, i n’acabà la redacció a Portugal. Fou una de les primeres obres que compongué durant l’empresonament iniciat el 1644 i la publicà el 1645 a Portugal sota el pseudònim de Clemente Libertino. L’obra explica les diverses fases de la revolta catalana al llarg del 1640 i es clou amb la batalla de Montjuïc (gener del 1641). Utilitzada durant molt de temps com a font històrica fiable, i denunciada després per les seves inexactituds, cal considerar-la abans de tot una obra de gènere, cenyida a les exigències de la història clàssica (Sal·lusti en seria el model més clar, però també Diego Hurtado de Mendoza). Els fets recopilats a partir de la pròpia experiència, del testimoniatge d’altres protagonistes o de fullets de l’època (com ara l’Epítome de G. Sala), són sotmesos a un esquema dramàtic dirigit a emocionar el lector i a donar-li una lliçó politicomoral. Semblant en això a obres contemporànies com la de L. Assarino, Melo es distingeix per les qualitats de l’estil –greu i sentenciós, tacitià– i per la vivesa de les descripcions dels esdeveniments culminants, dels discursos fingits o de les caracteritzacions psicològiques, però destaca sobretot per l’esforç d’assolir una visió desapassionada, d’acord amb una arrelada concepció estoica del món. Aquesta concepció filosòfica prèvia el portà a desqualificar la radicalització de tots dos bàndols i a idealitzar certes figures de suposada moderació. També li permeté constatar el declivi irremeiable de la potència espanyola, manifestat en la batalla de Montjuïc. D’aquesta obra es publicà el 1842 una continuació a càrrec de Jaume Tió, que feu arribar la narració fins el 1652.
Entre les seves obres més destacades cal esmentar també Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña (1645; amb moltes reedicions, entre les quals destaca l’edició a cura de Joan Estruch, 1996).
Lectures
- ESTRUCH, J.: “Las fuentes de la Guerra de Cataluña de Francisco Manuel de Melo”, Criticón, 44, 1988, p. 7-24.
- — “Introducción biográfica y crítica”, a DE MELO, F.M.: Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña, J. Estruch, Castalia, Madrid 1996, p. 7-41.
- PUJOL I CAMPS, C.: Melo y la revolución de Cataluña de 1640, Madrid 1886.