Condicionat per la formació jurídica i per la filiació catòlica, tota la seva obra se centrà en l’estudi de la Catalunya del període napoleònic. El títol del seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona –Discursos leídos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la solemne recepción pública de Don Federico Camp Llopis: Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimientos revolucionarios de Cataluña (1941)– constituí una mena de síntesi de la seva tasca historiogràfica. Mantingué la tesi que durant la invasió napoleònica, els catalans tingueren una actitud exemplar en defensa de les seves tradicions religioses, però la presència de l’enemic deixà un esperit de rebel·lia que germinà en les revoltes i revolucions que s’anaren succeint durant el s. XIX i les primeres dècades del s. XX.
Entre la seva bibliografia també destaquen les obres següents: Psicología de Napoleón. Generalidades (1913); Contribución al estudio de la Administración de Barcelona por los Franceses (1808-1814) (1920); Napoleó i el Món (1921); El derecho en Cataluña durante la guerra de la Independencia: 1808-1814, separata de l’Anuario de Historia del Derecho Español (1926); Figueras en la Guerra de la Independencia: la ocupación napoleónica (1926); “Introducció a l’estudi de la guerra napoleònica a Catalunya, 1808-1814. Exemplaritat de la conducta del poble”, dins Estudis Universitaris Catalans (1927); “Itinerari general de la invasió napoleònica”, dins Publicacions de la Revista (1930); El hecho mariano y la invasión napoleónica en Catalunya: imágenes, templos, símbolos y el maravilloso de 1808 a 1814 (1933); El Hecho Eucarístico y la Invasión Napoleónica en Cataluña (1808-1814). Relación con los acontecimientos de 1835 (1935), i La invasión napoleónica (1943).