Doctor en filosofia i lletres, ocupà la càtedra d’història moderna i contemporània a la Universitat de Santiago de Compostel·la (1948). Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Navarra (1955-60). A més d’obres de contingut religiós, escriví nombrosos articles i llibres de temàtica històrica. Entre aquests últims cal destacar La crisis política del Antiguo Régimen en España (1950); Los sucesos de la Granja (1953), amb el qual obtingué el premi Lluís Vives; El proceso de la convocatoria a Cortes, 1808-1810 (1982); Las Cortes de Cádiz: Informes oficiales sobre cortes. Baleares, Valencia, Aragón, Andalucía y Extremadura (1982), i Reflexiones sobre historia y sobre el método de la investigación histórica (1987).