Desenvolupament enciclopèdic
La raó d’aquest protagonisme cal cercar-la en la migradesa dels recursos públics dedicats –fins a la dècada del 1980– a la recerca historiogràfica i en la feblesa del mercat historiogràfic, que, tanmateix, existeix. Hi ha, des de la societat catalana, una demanda de producció historiogràfica, i una part d’aquesta demanda ha estat satisfeta des de les fundacions i des del mecenatge. Durant la dècada del 1920, destacaren les fundacions promogudes per Rafael Patxot i Francesc Cambó, i mecenatges com els d’Eduard Toda. Una obra tan emblemàtica com la Història de Catalunya de Ferran Soldevila es publicà en un moment de suspensió governativa de les activitats de l’IEC, gràcies al suport econòmic de Cambó, segons explica el mateix Soldevila en el pròleg.
Després del 1939, la fundació Benèfica Minerva (1943), promoguda per Fèlix Millet i Maristany, estigué al darrere de dos treballs historiogràfics cabdals: Un segle de vida catalana (1961, en dos volums), on s’aplegaren una cinquantena d’especialistes, entre els quals uns joveníssims J. Molas, A. Manent, J. Solé i Tura i F. Vallverdú, i els 23 volums de la Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya d’Alexandre Galí, que no es publicaren fins els anys 1980-86.
A partir del 1969, la producció historiogràfica entrà en una nova fase, en la qual les nombroses fundacions creades en aquells anys tingueren un paper rellevant. És possible classificar les fundacions i els mecenatges en funció dels sectors econòmics on es poden situar les empreses o els empresaris mecenes que les promouen. Dins el sector agroalimentari destaca la Fundació Carulla-Font (i la seva continuadora, la Fundació Jaume I), que publica, des del 1967, un volum temàtic anual, il·lustrat, en forma de nadala adreçada al gran públic, que es converteix en un bon “estat de la qüestió” de la recerca historiogràfica sobre el tema triat. Dins del mateix sector, per exemple, també cal assenyalar la producció d’un film documental de recerca de la “història del present”: Informe general (1977), de Pere Portabella.
En el sector de les indústries de la construcció i auxiliars d’aquest ram, es pot situar l’origen dels recursos de la Fundació Figueras/Centre d’Estudis d’Història Contemporània (CEHC), que ha generat la importantíssima Biblioteca Figueras del Pavelló de la República, a la Vall d’Hebron de Barcelona; de la Fundació Bofill, promotora del diccionari històric Ictineu (1979); de l’edició d’El valencianisme polític (1971) d’Alfons Cucó (juntament amb la Fundació Huguet de Castelló) i de nombroses monografies històriques, i de la Fundació Folch Rusiñol, col·laboradora del Museu Etnològic de Barcelona.
Dins del sector farmacèutic es pot situar la Fundació Rubió i Tudurí-Andrómaco, que, a més de promoure estudis històrics sobre l’illa de Menorca, ha donat un suport decisiu a la publicació de l’Enciclopèdia de Menorca. Finalment, la Fundació Catalana, creada per cinc bancs i algun empresari del tèxtil, ha dinamitzat les publicacions de l’editorial Enciclopèdia Catalana.
A partir de la dècada del 1980, es constituïren també altres tipus de fundacions que tingueren una certa participació en la conservació de fons històrics i, en certs casos, en la recerca i en l’edició d’estudis històrics. Foren fundacions vinculades a entitats i institucions diverses: caixes d’estalvis (com la Fundació Bancaixa, que promou una edició molt especial del llibre clàssic d’Antoni Josep Cavanilles, o la Fundació Caixa Catalunya, que el 1992 presentà Avantguarda a Catalunya. 1931-1936); administracions públiques (com la Fundació CIDOB, la Fundació Carles Pi i Sunyer o la Fundació Catalana per la Recerca, que ha editat Ciència i tècnica als Països Catalans: una aproximació biogràfica, a cura de J.M. Camarasa i A. Roca Rosell); partits polítics (com la Fundació Josep Irla, la Fundació Rafael Campalans o la Fundació d’Investigacions Marxistes del País Valencià); universitats (com la Fundació Bosch Gimpera); sindicats (com la Fundació Utopia de Cornellà de Llobregat o la Fundació Cipriano Garcia); museus (com la Fundació Museu d’Història de la Medicina), i associacions civíques i culturals (com la Fundació Ausias March, vinculada a l’associació Acció Cultural del País Valencià).
Lectures
- roca, f.: “Les revistes de les fundacions”, Treball, 175, 1990.