Llicenciat el 1934 per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i el 1945 pel Massachusetts Institute of Tecchnology (EUA), el 1940 guanyà el pla d’ordenació de Palma, que fou realitzat l’any 1950. Entre les seves intervencions urbanístiques a la ciutat destaquen: la creació del carrer de Jaume III, l’ordenació dels jardins de l’Almudaina i de les noves parròquies de l’eixample de la ciutat. Participà en la creació del Museu Etnològic de Muro (Mallorca), donant l’edifici i importants fons, i restaurà els sepulcres dels reis de Mallorca a la seu de Palma. Col·laborà en la revista Nova Palma. Fou professor de sociologia urbana a l’Instituto de Estudios de Administración Local de Madrid. També fou vicepresident de la Comissió Internacional de Monuments de la UNESCO i comissari del Patrimoni Artístic Nacional. A més, rebé nombrosos guardons per la seva carrera, com la Gran Creu d’Alfons X el Savi, l’Orde del mèrit civil de l’Estat espanyol i l’Orde francès de les arts i de les lletres. Al juny del 2000, el conjunt de la seva carrera i de les seves obres rebé l’homenatge del govern de les Illes Balears. És autor de diferents obres genèriques sobre urbanisme, història de l’art i arquitectura, entre les quals cal destacar: Teoría de la ciudad. Ideas fundamentales para un urbanismo humanista (1947), Pintores de Italia 1300-1800 (1950), Sociología urbanística (1961) o la direcció de l’estudi sobre l’urbanisme iberoamericà De Teotihuacán a Brasilia (1988). Pel que fa a les obres referides a les Illes Balears, publicà nombrosos estudis sobre l’arquitectura religiosa i tradicional mallorquina i l’urbanisme de Palma. En el camp de la història destaquen els estudis biogràfics i els treballs sobre la història local de Muro (Mallorca). Especial atenció mereix l’obra Ensayos sobre la historia de las Islas Baleares hasta el año 1800 (1979), que pretén ser una visió sintètica de la història de totes les Illes. Escrita seguint l’estructura tradicional de la major part dels treballs d’aquesta mena, amb notes i il·lustracions, rebé importants aportacions d’estudiosos com Rosselló i Bordoy, Moll i Blanes, etc., i ha estat una de les obres més consultades pel rigor dels plantejaments i la qualitat dels resultats. També destaquen especialment els seus treballs sobre conservació del patrimoni historicoartístic i cultural. En aquest camp es pot assenyalar: Guillermo Forteza, arquitecto (1946), una excel·lent biografia de l’arquitecte mallorquí; La reforma de Palma. Hacia la renovación de una ciudad a través de un proceso de evolución creativa (1950), que tracta dels nous plantejaments urbanístics aplicats a Palma; Catálogo de la sección histórica del Archivo Municipal de la villa de Muro (1952); Pequeñas iglesias de los repobladores (1954); Antiguas inscripciones lapidarias en las calles y patios de la ciudad de Palma (1960); Defensa del patrimonio histórico-artístico (1967); Guillem Sagrera y la arquitectura gótica del siglo XV (1970); Un precedente olvidado de la futura universidad balear: la universidad de Montpeller (1976); Mallorca: Urbanismo regional en la Edad Media: las “Ordenacions” de Jaime II (1300) en el reino de Mallorca (1976); Ensayos sobre la historia de las Islas Baleares hasta el año 1800 (1979); Cátaros y occitanos en el Reino de Mallorca (1978); “Introducció a l’estudi sistemàtic dels documents de la cancelleria dels Reis de Mallorca que se conserven...”, Majorque, Languedoc et Rousillon de l’Antiquité à nos jours (1982); “Miscel·lània arqueològica. Pedres d’interès arqueològic de la Ciutat de Mallorca” (Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 39, 1983); El pintor: José Francisco Sureda y Blanes (1916-1983) (1984); Memorias de un urbanista (1939-1979) (1986), obra que, a més d’unes memòries, recull la història de l’urbanisme a Palma; es tracta d’un estudi força interessant per a conèixer l’evolució de la ciutat en altres aspectes de caràcter social, com ara la llengua, la cultura, etc., a més, cal tenir en compte la qualitat del document, considerant la manca d’estudis sobre urbanisme durant el franquisme; Un poble i una nissaga. La vila de Muro i els Alomar “de la Serra” (1987); L’Infant Ferrando de Mallorca (1990); Arquitectura tradicional de la isla de Mallorca: influencias de Roma, el islam y Cataluña (1992); El patrimoni cultural de les Illes Balears. Idees per una política de defensa i protecció (1994), i “La capella de la Trinitat i les tombes dels reis de Mallorca”, La Seu de Mallorca (1995).