Gabriela Martín i Àvila

(València, 1935)

Arqueòloga.

Professora d’arqueologia de la Universitat de València en la dècada del 1960 i de la Universitat Federal de Pernambuco a Recife (Brasil) des del 1969, és especialista en l’època romana a les terres valencianes. Des dels anys d’estudiant universitària, com a alumna de M. Tarradell, participà en els treballs de camp del laboratori d’arqueologia de la UV. Entre altres jaciments, excavà a la ciutat iberoromana del tossal de Manises (Alacant), al poblat ibèric de la Serreta (Alcoi) i a la cova Ampla del Montgó (Xàbia). Com a professora de la càtedra d’arqueologia i també com a col·laboradora del SIP, el 1964 dirigí les excavacions a la factoria romana de la Punta de l’Arenal (Xàbia), estudi que continuà i amplià en la seva tesi doctoral, Arqueología romana de Denia y Jávea (1967), que representa una renovació dels plantejaments sobre la romanització del País València, i dona més importància a la informació proporcionada pels treballs arqueològics, més enllà de la simple comprovació de les notícies de l’antiguitat aportades per les fonts escrites. D’aquestes investigacions ha publicat tres monografies i nombrosos articles. El 1965 codirigí l’excavació que el laboratori d’arqueologia de la universitat feu a la plaça de la Reina de València, en col·laboració amb M. Tarradell i E. Llobregat, i publicà un estudi comparatiu de les ceràmiques campanianes trobades als nivells romans de València. A partir del 1969, si bé continuà aquesta línia d’investigació i en particular l’estudi dels materials ceràmics d’època romana, el seu trasllat a la Universitat de Recife feu que s’interessés per la prehistòria d’aquella regió del Brasil, en particular per la problemàtica del primer poblament, la seqüència cultural i les manifestacions artístiques rupestres. A més de nombrosos articles en revistes del Brasil i de l’Estat espanyol, és autora d’una obra de síntesi sobre l’estat actual de la investigació: Pré-História do Nordeste do Brasil (1996). És editora de la revista Clio, Série Arqueológica, fundadora i directora del Núcleo de Estudos Arqueológicos i coordinadora del Programa de Pós-Graduação em História d’aquella universitat. Així mateix, ha estat presidenta de la Sociedade Brasileira de Arqueologia (1991-93).

De la seva bibliografia cal destacar: “Estudio de los materiales arqueológicos hallados en el subsuelo del Palacio de la Generalidad”, Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 1 (1962); “La supuesta colonia griega de Hemeroskopeion: estudio arqueológico de la zona Denia-Javea”, Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 3 (1968); amb M. Gil-Mascarell: “La romanización en el Campo de Liria”, Saitabi, XIX (1969), Dianium. Arqueología romana de Denia (1970); amb M. Tarradell: “Els Antigons-Lucentum. Una ciudad romana en el casco urbano de Alicante”, Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 8 (1970); amb M.D. Serres: La factoría pesquera de Punta de l’Arenal y otros restos romanos de Jávea (Alicante) (1970); “Cerámica campaniense de Valentia, Pollentia y Albintimilium (Estudio comparativo)”, VI Symposium de Prehistòria Peninsular (1972), “La sigillata clara: estat actual dels problemes”, Fonaments, 1 (1978); “Materiales romanos de las colecciones del Museo de Prehistoria de Valencia (Antiguos Fondos)”, Estudios de Arqueología Ibérica y Romana. Homenaje a Enrique Pla Ballester (1992), i Pré-História do Nordeste do Brasil (1996).