Membre de l’estament militar català amb formació humanística i amb coneixement de llengües orientals, l’any 1612 fou nomenat tutor del príncep Felip i es traslladà a viure a la cort. Figurà des d’aquell moment entre els personatges influents de la cort, al qual els consellers barcelonins podien demanar ajuda en cas de necessitat. Ordenat de sacerdot, rebé l’abadia d’Alcalá la Real i més tard, l’arquebisbat de Granada. Deixà inèdits un Compendio de la Historia General de España —citada, entre d’altres, per Nicolás Antonio—; unes instruccions de govern dirigides al comte duc d’Olivares (Biblioteca Nacional de Madrid, ms. 7.371); un panegíric en llatí sobre el matrimoni de Felip IV i Isabel de Borbó; una Oratio qua cohortabatur ad Studium Philosophiae Naturalis del 1577 (BUB, ms. 105), i un Parecer sobre la residencia de obispos (1635) (publicada al vol. XIV del Semanario Erudito d’A. Valladares, Madrid 1788, p. 205-217). A la BNM es conserven diverses cartes d’Albanell al comte duc d’Olivares, del 1621, sobre les sortides nocturnes del jove monarca Felip IV (ms. 1.167, 1.170, 1.390 i 2.394).