El 1644, essent encara molt jove, escriví un resum d’història de Catalunya des de la invasió musulmana fins al tractat de Corbeil del 1258, inspirat per la polèmica politicohistòrica de la guerra dels Segadors, que de fet és un exercici escolar que posteriorment revisà. Més endavant rebrollà el seu interès per la història de Catalunya, en part a causa d’enllaços familiars, que el dugueren a investigar la genealogia de la casa de Montcada, però també per curiositat purament històrica. Encetà una ambiciosa història de Catalunya des de la reconquesta carolíngia, que feu arribar fins al començament del segle X. El seu títol, Memorias de los condes de Barcelona, semblant al d’altres obres seves ( Memorias históricas de Alfonso X, Memorias históricas de Alfonso VIII), al·ludeix al mètode utilitzat: l’examen crític de les fonts diplomàtiques i cronístiques, amb l’objectiu de destriar el nucli històricament real de les imprecisions, les adulteracions o les falsificacions inherents a la tradició cronística vigent fins al moment. L’autor, coneixedor dels corrents europeus de crítica històrica (mantingué correspondència amb Daniel Papebroch o É. Baluze), feu una tasca per a la història catalana equiparable a la de Pèire de Marca, l’obra del qual utilitzà profusament. Més tímid que Marca en la seva crítica i sense poder aportar novetats documentals –tot i que es preocupà d’obtenir còpies de cròniques antigues i d’altres documents–, encertà a rebutjar llegendes com els novenaris de Carlemany o la concessió del “feu honrós” a Guifré el Pelós. Tot i que l’obra restà inèdita i la còpia ordenada per P.I. de Dalmases no tingué gaire circulació, influí en la historiografia catalana a través d’una polèmica amb fra J.G. Roig i Jalpí sobre l’anada en persona de Carlemany a Catalunya, il·lustrativa de l’enfrontament de dues concepcions antagòniques de la història.
Entre les seves obres cal esmentar Barcelona, su origen y condes (1644) (BN, ms. 6988, f. 1-50; British Library, ms. Eg. 405), “Carta sobre l’anada a Catalunya de Carlemany” (a: Hermenegildo de San Pablo, Defensa por la religión gerónima de España y su antigüedad, 1672), Memorias de los condes de Barcelona (AHCB, ms. B-4, f. 1-141, còpia completa; BN, ms. 5557, f. 1-34, i ms. 5558, f. 43-139, còpia incompleta) i Genealogía de la casa de Moncada (BN, ms. 3293).