Vida i obra
Fou un dels representants més destacats de l’enciclopedisme il·lustrat espanyol. Feu estudis eclesiàstics i jurídics a les universitats d’Oviedo i Àvila i al Col·legi de Sant Ildefons d’Alcalá de Henares, on arribà a batxiller en dret canònic (1764). Es traslladà a Madrid i abandonà la carrera eclesiàstica. Fou nomenat (1767) alcalde del crimen de l’Audiència de Sevilla i oïdor (1774) del mateix tribunal, i el 1778 fou nomenat alcalde de casa y corte de Madrid. Residí a la cort fins el 1790, i participà activament en els projectes reformadors del regnat de Carles III. Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Madrid i de l’Academia de la Historia. Poc després de la mort de Carles III (1788) començaren les nombroses persecucions de què fou objecte. Entre el 1790 i el 1798 fou desterrat a Gijón, on fundà l’Instituto Asturiano (1794), primer centre de caràcter tècnic especialitzat de la regió. El 1797 fou cridat de nou a Madrid per a ocupar el càrrec de ministre de gràcia i justícia (novembre del 1797-agost del 1798). En fou destituït i marxà, altre cop, a Gijón. Fou confinat a Mallorca entre el 1801 i el 1808, primer a la cartoixa de Valldemossa (abril del 1801-maig del 1802) i després, al castell de Bellver (maig del 1802-abril del 1808). Aquests anys, malgrat el captiveri, constituïren una etapa intel·lectualment molt fecunda. El 1808 fou alliberat i marxà cap a la Península, on formà part de la Junta Central que dirigí la lluita contra la invasió francesa. Quan la Junta fou substituïda pel Consell de Regència, fou qüestionat de nou i tornà a Gijón. L’avanç francès l’obligà a fugir i morí poc després a Vega.
Fou un autor prolífic, model d’home il·lustrat, que cultivà diferents camps del saber. Pel que fa a la seva tasca com a escriptor, és autor de comèdia ( El delincuente honrado, 1773) i poesia ( Epístola de Jovino a sus amigos de Sevilla, 1778). Com a assagista i investigador, escriví la Memoria sobre el arreglo de la policía de los espectáculos y diversiones públicas y sobre su origen en España (1812), redactada entre el 1790 i el 1796, i l’Informe en el expediente de ley agraria (1795), una obra bàsica per a conèixer la situació de l’agricultura al final del s. xviii i que provocà moltes reticències de l’Església i la Inquisició. També cal esmentar la Memoria en defensa de la Junta central, de gran interès per a entendre la situació política que precedí la redacció de la Constitució de Cadis (1812). Pel que fa a l’obra vinculada a Mallorca, escriví la Memoria sobre educación pública o sea tratado teórico práctico de enseñanza, un tractat pedagògic en el qual desaconsella la creació d’un seminari per a l’educació dels nobles i, en canvi, proposa un centre d’ensenyament mitjà gratuït i d’admissió lliure d’alumnes. També hi defensa que s’ensenyi el català a Mallorca juntament amb el castellà. En l’àmbit de la història insular, en destaquen les descripcions historicoartístiques del gòtic de Palma: la seu, la Llotja i el castell de Bellver. Escriví diverses obres, que han estat reeditades, presentades en separata, compilades, etc., d’entre les quals cal esmentar les Memorias históricas sobre el castillo de Bellver (1813), amb els apèndixs Memoria sobre la fábrica de los conventos de Santo Domingo y Sant Francisco, de Palma (1812), i Descripción histórico-artística del edificio de la Lonja de Palma (1812). El 1889 es publicà un primer volum de les Obras de D. Gaspar Melchor de Jovellanos relativas a la isla de Mallorca, amb notes de Jeroni Rosselló i Pere Estelrich (1889); el 1999 se’n feu una nova reedició amb el títol Obras mallorquinas (1999). El 1891, l’Ajuntament de Palma el nomenà fill il·lustre de la ciutat.
Entre les seves obres referides a Mallorca sobresur- ten: Vista de la isla de Mallorca observada desde el castillo de Bellver. La lonja de Palma (1945), Vista de la isla de Mallorca (1945), Descripción histórico-artística del castillo de Bellver (1945), Carta histórico-artística de la Catedral de Palma (1959), Memoria del castillo de Bellver (1969) i Carta histórico-artística de la Lonja de Mallorca, 1835 (1993).
Lectures
- FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, A.R.: Jovellanos y Mallorca, Palma 1974 (“Biblioteca March”, 1).
- POMAR I FUSTER, J.; JANER I MANILA, G.: “Pròleg”, Assaig històric sobre el desenvolupament de la instrucció pública a Mallorca, Conselleria de Cultura, Educació i Esports, Palma 1990 (“Biblioteca d’Educadors Balears”, 3).