Genealogies de Roda

Manuscrit de pergamí del segle X, que conté, entre altres coses, una recopilació de cròniques i genealogies i constitueix el testimoni historiogràfic més antic de la monarquia navarresa.

Desenvolupament enciclopèdic

També conegudes com a Genealogies de Meià pel fet d’estar contingudes en un còdex, avui perdut, procedent de la seu de Roda, però que havia estat propietat de Manuel Abbad i Lassierra, prior del cenobi benedictí de Santa Maria de Meià (Urgell). Això ha fet que alguns autors d’antuvi descartessin les Genealogies com a obra de la historiografia catalana. Tanmateix, les diverses notícies que contenen referents a la Catalunya occidental, i també la pertinença al focus cultural ribagorçà de Roda-Alaó, situen les Genealogies en l’àmbit d’influència català. El 1780, Francisco Javier de Santiago Palomares en feu una còpia, que es conserva a la biblioteca de la Real Academia de la Historia (Madrid). També se’n feren còpies parcials el 1777 i el 1781, totes dues també a la RAH. Altres manuscrits que contenen les Genealogies, en la mateixa biblioteca, són el provinent de la col·legiata de San Isidoro de Lleó (segle XIII) i el que fou propietat de Luis Salazar y Castro. El text original fou publicat primerament per Joaquín Traggia, tot i que prescindí de la part referent als comtes de Gascunya, Pallars i Tolosa. Posteriorment, Arturo Campión i Jean de Jaurgain l’editaren. La part més antiga de les Genealogies fou redactada a Nàjera entre els anys 980-990, tot sembla indicar que a iniciativa de la cort navarresa. El còdex arribà a Roda entre el 1129 i el 1134, portat per Pere, abat d’Iratxe (Navarra), que en aquells anys ocupà el bisbat rotense. A més de les genealogies de les dues primeres famílies reials de Navarra, Ènneca o Ínyiga i Eiximena (segle IX-X), el còdex reporta una genealogia dels comtes de Pallars i de Ribagorça, des de Ramon I de Pallars-Ribagorça (vers 852-863) fins a Ramon II de Ribagorça (vers 872-920); també recull una genealogia dels comtes aragonesos, des d’Asnar Galí (final del s. VIII) fins a Galí Asnar II (segle X), la dels comtes de Gascunya i unes notes breus sobre la genealogia dels comtes de Tolosa. Per acabar, acompanya el text una cronologia dels reis francs, des de Carlemany a Lotari (768-986). Les notícies dels comtats catalans occidentals foren elaborades a Catalunya i trameses a Nàjera en el període 954-970, és a dir, en els anys de coincidència de Lotari i Ramon II. L’al·lusió que s’hi fa d’Ava, filla de Bernat I de Pallars, com a comtessa de Castella, indica que la redacció es feu en una data immediata o posterior al 970, any en què el marit d’Ava, Garci Fernández, fou associat al govern del comtat de Castella.

Lectures
  1. CAMPIÓN, A.: Ensayo apologético, histórico y crítico, acerca del P. Moret y de los Orígenes de la Monarquía Navarra, Tolosa (Guipúscoa) 1892.
  2. COLL I ALENTORN, M.: “La historiografia de Catalunya en el període primitiu”, Historiografia, Barcelona 1991, p. 11-62.
  3. JAURGAIN, J. DE: La Vasconie. Étude historique et critique sur les origines du Royaume de Navarre, du Duché de Gascogne, des Comtés de Comminges, d’Aragon, de Foix, de Bigorre, d’Alava et de Biscaye, de la Vicomté de Béarn et des grands Fiefs du duché de Gascogne, Pau 1898-1902, 2 vol., I, apèndix I.
  4. LACARRA, J.M.: “Textos navarros del Códice de Roda”, Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, I, 1945, p. 193-283.
  5. SÁNCHEZ ALONSO, B.: Historia de la historiografía española, Madrid 1947, p. 158-159.
  6. VALLS I TABERNER, F.: “Les genealogies de Roda o de Meyà”, Discursos llegits en la “Real Academia de Buenas Letras” de Barcelona en la solemne recepció pública de D. Ferran Valls y Taberner el dia 30 de maig de 1920, Barcelona 1920.
  7. — “Els inicis de la historiografia catalana”, Matisos d’Història i de Llegenda, Barcelona 1932 [reed., Saragossa 1991], p. 112-128.