Desenvolupament enciclopèdic
Un primer volum fou dedicat a aspectes generals del Principat: descripció física, geologia, flora, espeleologia, etc. Des del punt de vista històric destaquen les parts sobre “El comerç i la indústria de Catalunya”, elaborada per Frederic Rahola i Tremols, l’“Etnologia”, a càrrec de Salvador Sanpere i Miquel, i, sobretot, la “Descripció política-històrica-social”, escrita pel mateix Carreras i Candi i que, de fet, constitueix una autèntica història de Catalunya, ja que en més de 350 pàgines en dona una visió general des de la protohistòria fins al començament del s. XIX. El text, enriquit per les reproduccions de nombrosos mapes i plànols antics, si bé resulta desequilibrat en el tractament dels temes suposà un esforç d’actualització i rigor que J. Miret i Sans ja valorà, tot afirmant que la síntesi històrica de Carreras i Candi era «més depurada de falòrdies i patollades que les que acostumen a ser llegides». La fragmentació interna del text en nombrosos epígrafs, bé que trenca sovint el fil narratiu cronològic, permet a Carreras introduir aspectes temàtics prou nous com l’esclavitud a Catalunya, les “patzeries” o federacions de pau de les valls dels Pirineus, o l’art de la guerra en l’època medieval i moderna.
Carreras, home de la Lliga Regionalista, seguint una interpretació comuna entre els seus predecessors de la Renaixença historiogràfica contraposà l’«autonomia de Catalunya regnant la casa d’Àustria» amb la «Catalunya sots lo govern absolutista» posterior a la fi de la guerra de Successió.
El mateix Carreras i Candi s’ocupà del segon volum, La ciutat de Barcelona, primera obra amb voluntat d’anàlisi global sobre la formació urbana de la capital catalana, redactada directament sobre fons documentals, i resultat dels esforços investigadors de l’autor durant dues dècades. Emili Morera s’encarregà del tercer tom, corresponent a la província de Tarragona; J. Botet i Sisó feu el de la província de Girona; Ceferí Rocafort, el de la província de Lleida, i Cels Gomis, el de la província de Barcelona. En els darrers quatre volums, després d’una sumària panoràmica general sobre el conjunt del territori analitzat, es fa un estudi de cadascun dels municipis agrupats per partits judicials; hi predominen presentacions descriptives però d’un alt nivell informatiu, les quals són sovint acompanyades de plànols i d’il·lustracions, especialment dels segells i dels escuts municipals.
En conjunt, la Geografia General de Catalunya és una obra elaborada per historiadors locals, naturalistes, etnògrafs, etc., i no per geògrafs pròpiament dits, per la qual cosa ha estat més valorada i emprada pels historiadors que pels cultivadors de la ciència geogràfica. Durant la dècada del 1920, Carreras i Candi estengué l’obra al País Valencià, al País Basc i a Galícia.
Lectures
- BULTÓ, M.R.: “Francisco Carreras Candi. Notas biográficas y bibliografía de un gran historiador”, Documentos y Estudios, XVII, 1967, p. 5-120.