Dirigida per Francesc Carreras i Candi, seguint les línies generals de la Geografia General que anteriorment havia dirigit sobre Catalunya, està estructurada en cinc volums, però sense numerar: un de dedicat al Regne de València, un altre, a la província d’Alacant, dos, a la de València i un cinquè, a la de Castelló. El primer, que consta de 1 007 pàgines i nombroses il·lustracions –tret comú a tota l’obra–, ofereix una visió de conjunt del País Valencià. Comença amb una descripció física i geogràfica a càrrec d’Emeterio Muga, a la qual segueixen dos capítols dedicats a la geologia i la paleontologia i a la fauna, respectivament. El mateix Carreras i Candi s’encarregà d’El lenguaje valenciano: aquest forma part de la llengua catalana, la qual l’autor qualifica d’“ibèrica”. Tot seguit, fa un resum històric de la literatura valenciana, que tindria una època daurada durant els s. XIII, XIV i XV, una decadència entre els s. XVI-XVIII i un renaixement que començaria el 1750 i cobraria força a partir del 1868. Els dos capítols restants d’aquest primer volum es dediquen l’un a l’agricultura i, l’altre, a l’arqueologia i, sobretot, a l’art. En aquest últim, Josep Sanchis i Sivera ressenya les principals manifestacions artístiques des de les pintures rupestres. S’ha de destacar que no es limita solament a les anomenades belles arts, sinó que hi inclou també apartats sobre orfebreria, treball artístic del ferro, brodats i tapissos, rellotgeria i gravat. El volum dedicat a la província d’Alacant fou redactat per Francesc Figueras i Pacheco i té un total de 19 capítols, repartits en 1210 pàgines. Els cinc primers aborden la província en conjunt i fan referència a la geografia física –territori, clima, orografia, hidrologia (amb especificació de l’aprofitament de les aigües per l’agricultura i la indústria) i geologia (on s’inclouen coves i mines)–, arqueologia i història –descriptiva, fins el 1844–, població –amb esment de la vestimenta i l’habitatge tradicionals, costums, festes i música populars–, riquesa –agrícola, pecuària, forestal, fabril, comercial i d’activitats extractives– i organització, amb dades sobre la instrucció pública, la beneficència, la sanitat i les comunicacions. La resta de capítols són dedicats als pobles, agrupats en els seus corresponents partits judicials. Un a un, tots segueixen, amb profusió de dades, el mateix guió: descripció (aspectes monumentals i paratges, edificis i nombre d’aquests, enllumenat i aigües potables si n’hi ha), notes històriques, població (comparació del cens del 1910 amb el del 1900 i dades sobre nivells d’alfabetització), riquesa i tributació (conreus, recs, bestiar, indústries, fàbriques, molins, pedreres, mines...) i organització (ajuntament, escoles, cercles polítics i d’esplai, beneficència, institucions religioses, comunicacions...). Tant els dos volums sobre la província de València –un per a la ciutat, amb 1 087 pàgines, redactat per Josep Martínez i Aloy, i l’altre de 1 001 pàgines per a la resta de la província, obra de Carles Sarthou i Carreres en col·laboració amb Martínez Aloy– com el dedicat a la província de Castelló –1 087 pàgines que escriví Sarthou–, segueixen pràcticament el mateix esquema que el d’Alacant. Però, a diferència d’aquest, ofereixen menys informació sobre temes estadístics i aspectes relacionats amb l’evolució econòmica i social de les distintes localitats, incloses les ciutats de València i Castelló. Així, l’esquema que se segueix ara es limita, normalment, a un apartat sobre “ generalidades geográficas”, un altre sobre el cens de població del 1910 i un tercer en el qual hom parla, en forma de crònica, sobre la història i els prohoms locals. La major informació és la referida a les qüestions historicoartístiques, si bé cal matisar que aquesta està elaborada de manera força descriptiva. És aquesta descompensació el que fa que l’obra sigui una mica irregular; el volum de Figueras Pacheco és el que presenta un interès més gran, tant pel major nombre de temes que aborda com per la quantitat d’informació que, en tots els aspectes, aporta. Això no obstant, en general l’obra resulta de gran utilitat, no tan sols per l’exhaustiva compilació de dades que fa del moment, sinó també per les constants referències històriques i bibliogràfiques. Tot això sense oblidar la part gràfica: més de 4.000 fotografies, a banda de plànols i mapes, que ofereixen una interessant imatge retrospectiva del País Valencià de la dècada del 1910. Els cinc volums van acompanyats d’índexs: de capítols, de poblacions, de matèries, toponímic i d’il·lustracions. L’obra no ha estat reeditada fins al moment, exceptuant el volum sobre Castelló, del qual la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Castelló feu una edició el 1989.