Desenvolupament enciclopèdic
Al primer número, de l’abril del 1925, hi ha la declaració d’intencions dels seus fundadors: «Sentim l’amor per lo Reyne de Valencia, i heu manifestem parlant son llenguage, ja que la més viva manifestació d’un poble es la llengua del mateix. I ab lo ferm proposit de renovellar la lliteratura valenciana, volem entendre i fer entendre’l deure de divulgar lo valenciá, no ja com a idea única i esclusiva de Patria Valenciana, sino com religiosa expresió de recordança per los genitors nostres, com un bes espiritual o de oltratomna als fundadors del poble valenciá...». Així doncs, amb un propòsit renovador i tradicional alhora, la revista acollia articles, poesies, relats, fotografies o dibuixos relacionats amb la cultura valenciana i distribuïts en seccions periòdiques sobre festes, música, balls, monuments, refranys, qüestions lingüístiques, valencians il·lustres o la València antiga. En el número 15 començà l’edició del Regiment de la cosa pública de Francesc Eiximenis, en fascicles col·leccionables; i es dedicà també un monogràfic als Jocs Florals. Encara que al principi la revista tingué el suport de grups progressistes, les esperances d’aconseguir des de les seves pàgines una vertadera renovació literària o ideològica es frustraren ben aviat. La publicació mantingué una línia conservadora sense oferir cap espai a les noves tendències estètiques. Les crítiques no tardaren a arribar, i en el número 18, Emili Daroca proclamava des de l’editorial: «Verament indignat agarre la pluma per a demanar justicia, per a defendre la nòstra Revista, perque’n ella, pese a qui pese, es defén la nòstra patria valenciana en tots els sentits, sense’l més chicotet bastardeig castellaniste ni catalaniste. Volem ser valenciáns ‘¡Valenciáns, o no res!’». El tradicionalisme i els atacs al catalanisme provocaren el desencant dels col·laboradors més joves i, com a conseqüència, només un any després el número 26 tancà la curta trajectòria d’aquesta revista.
Germania estava escrita íntegrament en valencià, amb pàgines il·lustrades a doble columna i amb abundants anuncis publicitaris. Al llarg de la seva publicació hi col·laboraren personatges de la cultura com ara Francesc Almarche, Lluís Guarner, Eduard Buil, Estanislau Alberola, Vicent Lluch, J. Rodrigo i Pertegàs, Jesús Morante Borràs, Josep Sanchis i Sivera, el pare Lluís Fullana i Nicolau Primitiu Gómez.
Lectures
- GÓMEZ CASAÑ, R.: Nicolau Primitiu Gómez Serrano (1877-1971). Una aproximació a la seua vida, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València 1997, p. 81-82.
- IGUAL ÚBEDA, A.: Història de “Lo Rat Penat”, Ajuntament de València, 1959.