Vida i obra
Cursà estudis primaris i de comptabilitat. Treballà en diversos tallers d’imatgeria religiosa i formà part del Centre Obrer d’Olot. Practicà l’excursionisme i la fotografia. El 1931, integrat a la candidatura republicana, fou elegit membre de l’Ajuntament olotí, on obtingué la Conselleria de Governació. Segons Miquel de Garganta, «deixà fama d’home bo, reflexiu, recte i operatiu». Sindicalment s’afilià a la UGT. Després de la Guerra Civil Espanyola fou reclòs en diverses presons gironines i hagué de passar onze mesos a la Presó Model de Barcelona. Publicà L’evolució social a Olot (1937, reed. el 1986), on tracta dels orígens del moviment obrer en aquesta ciutat. L’obra, prologada pel dirigent socialista Manuel Serra i Moret, fou premiada pel Patronat d’Estudis Històrics d’Olot el 1935. Aquest treball, que esdevingué pioner entre els dedicats als moviments socials a Catalunya, és un estudi sobre el naixement del maquinisme i del proletariat industrial olotí fins al Sexenni Democràtic del s. XIX, basat en la documentació de l’arxiu municipal, que reprodueix en els apèndixs, i en la premsa. En una obra posterior, 45 anys de vida olotina a través del Centre Obrer (1980), de caràcter descriptiu i memorialista, narra la trajectòria de l’entitat fundada el 1894 i que arribà fins el 1939.
Lectures
- “En la mort de Gil Vidal”, L’Olotí,181, p. 10-11.
- PUJIULA, J.: El 1er Premi del Patronat d’Estudis Històrics Olotins. Història d’una polèmica, Amics de Sant Joan les Fonts, 1993.