Ordenat de sacerdot (1906), tot el seu ministeri sacerdotal transcorregué a la col·legiata de Xàtiva, al principi com a vicari, després com a beneficiat i, finalment, com a canonge arxiver i cronista (1917). De personalitat polifacètica, participà en diversos certàmens literaris, on guanyà alguns guardons, entre els quals el primer accèssit a la flor natural. També fou director durant molts anys del setmanari El Obrero Setabense, on publicà la majoria de les seves investigacions i articles sobre dades per a la història de Xàtiva i poesies tant en castellà com en català. Així mateix es dedicà a la docència, com a professor al Col·legi Xativí, i organitzà l’agrupació local d’Acció Catòlica.
Les seves recerques en el camp de l’arqueologia se centraren en el jaciment ibèric de la Bastida de les Alcusses, a Moixent, i en l’assentament neolític de la Cova Negra de Xàtiva. Fou fundador del Museu Municipal de Xàtiva. La seva activitat historiogràfica feu que participés en diverses institucions culturals: fou soci numerari de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del Centre de Cultura Valenciana i del Servei de Prehistòria de la Diputació de València. Entre les seves publicacions cal esmentar: Hidrografia Setabense (1914, premiada als Jocs Florals del 1912), La Patrona de Játiva (1923) i Datos sobre las excavaciones de Cova Negra (1928). La seva tràgica mort, afusellat al desembre del 1936, el privà d’acabar un complet i detallat estudi de totes les peces que havia tret del jaciment de Cova Negra. Ha estat beatificat per l’Església Catòlica.
- CLIMENT BONAFE, A: Guia de La Seu. Xàtiva, 1997, p. 94.
- FITA, R.; CARCEL ORTÍ, V.: Mártires valencianos del siglo XX, Edicap, València 1998, p. 353-363.
- Las Províncias. Almanaque para 1940, València s. a., p. 744.
- VENTURA CONEJERO, A.: “Mossen Gonçal Viñes Masip, cronista oficial de la ciutat, un canonge historiador i valencianista”, Cronicó del Regne de València, 74, 1997, p. 1-8.