Gregori Mir i Mayol

(Campos, Mallorca, 1939)

Escriptor i polític.

Vida i obra

Usà el pseudònim d’Anselm Llull. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1964) i doctorat (1992) amb la tesi Miquel dels Sants Oliver. Nacionalisme i síntesi liberal-conservadora (publicada el 1993), ha col·laborat en revistes com Randa, Lluc i Recerques i ha prologat diversos llibres d’història política. La seva producció historiogràfica s’ha centrat en el període de la Segona República i el franquisme. La seva obra El mallorquinisme polític 1840-1936 (1975) constitueix una de les seves aportacions historiogràfiques més importants, tant pel contingut com pel període en què aparegué. Es tracta d’un recull de textos de procedència diversa, editats en algunes publicacions periòdiques de l’època, en el qual diferents personatges mallorquins reflexionen sobre el nacionalisme a Mallorca. Ha escrit nombroses comunicacions i llibres, entre els quals destaquen: Literatura i societat a la Mallorca de postguerra (1970); Els mallorquins i la modernitat (1981); “Gabriel Alomar: Nacionalisme i escola mallorquina”, Randa, 6 (1977); El mallorquinisme polític (1840-1936). Del regionalisme al nacionalisme (1975); El Nacionalisme de La Nostra Terra (1988) i “Una polèmica sobre catolicisme i catalanisme. A propòsit de Miquel dels Sants Oliver i de la crisis de direcció del Diario de Barcelona, 1906”, Recerques, 6 (1977).

Lectures
  1. COCA, J.: “Gregori Mir, entre la vida i les lletres”, Serra d’Or, 262-263, p. 15-19.