Fou catedràtic de literatura (1934), Premio Nacional de literatura (1935), Premi d’Assaig Ciutat de Barcelona (1962), membre de la Real Academia Española (1967), Premi Nacional de cultura hispànica (1980) i premi Eugeni d’Ors (1981). Com altres intel·lectuals del seu temps –Gregorio Marañón o Eugeni d’Ors– seguí una trajectòria compromesa amb un cert liberalisme cultural fins a la Guerra Civil Espanyola, i fou col·laborador en les pàgines culturals de diaris i revistes com El Sol i Mirador. Durant el conflicte bèl·lic, les seves simpaties es decantaren vers els vencedors. Fou membre destacat del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i col·laborador del diari Solidaridad Nacional. Dins de la seva àmplia trajectòria d’historiador i assagista de la literatura catalana, la cultura catalana dins el context cultural espanyol fou un punt de referència bàsic. En aquest sentit, les seves obres més destacades són: L’Avantguardisme a Catalunya (1932), Pre-romanticisme i pre-renaixença (1934), Una polèmica sobre el català a les darreries del segle XVIII (1934), Introducción al estudio del romanticismo español (1936), El espíritu del Barroco (1940), Modernismo frente a noventa y ocho (1951), Rubén Darío y el Modernismo catalán (1967), Al filo del novecientos (1971) i Estructura y sentido del novecentismo español (1975). Fou també el director de la Historia general de las literaturas hispánicas (1949-58).