Vida i obra
Compromès políticament i social, destacà com a teoritzador del regionalisme a Mallorca i per la tasca com a arquitecte.
Estudià a l’Institut Balear fins el 1908 i després feu arquitectura a Barcelona, on obtingué el títol el 1917. Un any després obrí el seu despatx professional a Palma. El 1919 fou nomenat arquitecte diocesà de Mallorca, i el 1921, arquitecte director de construccions escolars de l’Estat a Balears. Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Palma (1925-30), acadèmic de la Provincial de Belles Arts de Balears i, des del 1928, membre corresponent de la Real Academia de San Fernando i vocal de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics. El 1933 fou nomenat arquitecte municipal de Palma.
Com a polític, fou president de Nostra Parla (1916), i membre fundador i primer president del Centre Regionalista de Mallorca (1917-19). El 1923 fou escollit batlle de Palma pel Partit Liberal dinàstic. Durant la Segona República participà en la redacció de l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia. El 1946 fou nomenat a títol pòstum magister de la Maioricensis Schola Lul·lística.
L’obra de Forteza dels primers anys, tant en el vessant arquitectònic com el literari, s’inscriví en el noucentisme, corrent que conegué a Barcelona. El 1921 publicà L’art de construir les ciutats i la reforma de Palma, on es mostrà partidari de l’aplicació dels principis sobre planificació urbana defensats per Sitte. D’aquest teòric, Forteza agafà la concepció artística de l’urbanisme, que es pot sintetitzar en la idea que l’urbanista no és tan sols un tècnic, sinó també un artista. També n’heretà l’interès per conservar els ambients de les ciutats antigues. A més, teoritzà sobre la cerca de solucions, en l’estudi del passat, per a l’urbanisme del present.
Defensor de l’art tradicional, estudià l’arquitectura local en obres com Elogio de las casas señoriales de Mallorca (1924), Las determinantes góticas de la catedral de Mallorca (1929), Las lonjas catalanas de comercio (1934), Influencias de Guillermo Sagrera en la arquitectura religiosa de Mallorca (1935) i El claustro de San Francisco (1935). Forteza es mostrà a favor de les arrels gòtiques en l’arquitectura mallorquina i de les influències tan sols superficials de la tradició italiana.
El 1931 publicà La urbanització de Palma. Ciutat antiga i ciutat moderna, sobre una conferència llegida a l’Ateneu de Palma, on propugnà la divisió de la ciutat en zones funcionals ben delimitades: la residencial o dormitori, la de treball i la d’esbarjo. Així i tot, no especificà els emplaçaments concrets. També fou partidari, com a racionalista, de la utilització de la casa bloc amb l’objectiu d’abaratir els costos per a solucionar el problema de l’habitatge. Aquests plantejaments són presents en L’esdevenidor de la nostra ciutat. Urbanisme mínim (1934).
El 1931 Forteza publicà Pel resorgiment polític de Mallorca, on defensà un nacionalisme basat en la democràcia, en la cultura i en la fidelitat a l’origen de la llengua. En aquesta obra considera Mallorca com una regió amb dret a autonomia dins de la nació composta pel conjunt de territoris de parla catalana. El 1933 escriví en la revista La Nostra Terra l’article “Els nostres renaixentistes i la política d’un segle”, on feu un balanç del nacionalisme a l’illa. I el 1934 publicà La irradiació estètica de l’obra lul·liana.
La seva aportació a la història de l’art marllorquí té un doble vessant: per una banda, signà prop d’un centenar de projectes d’edificis escolars, i molt especialment durant la Segona República. Per l’altra, com a urbanista, projectà a Palma una Casa de Correus a la plaça de Weyler, i unes escalinates del Mirador de la Seu, obres que finalment no es dugueren a terme. També a Palma realitzà el monument a Joan Alcover, a la plaça de la Reina, i el jardí i la columnata de la plaça García Orell, conjunt inacabat en què introduí espais verds i d’esplai.
El fons de Guillem Forteza es pot trobar majoritàriament a la Biblioteca Pública de Mallorca, a la Biblioteca Municipal de Palma i a la Biblioteca Bartomeu March. Algunes de les seves obres es poden consultar també a la BNM.
Forteza ha estat objecte de diversos estudis i trobades d’especialistes que han analitzat a fons la seva obra. Arran de la seva mort, els seus companys li dedicaren un homenatge pòstum: In memoriam Guillem Forteza, arquitecte mort a la Ciutat de Mallorca dia XXII de octubre de MCMXLIII, obra de la qual es feu una reduïda edició mecanografiada, a càrrec de Miquel Ferrà. S’hi incloïen treballs de Maria Antònia Salvà, Miquel Forteza i Pinya, Bartomeu Forteza i Pinya, Guillem Colom, Josep M. López Picó, Pere Ribot, Miquel Dolç i Dolç, Mn. Bartomeu Barceló, Guillem Massot, Joan Pons i Miquel Ferrà.
Lectures
- Cantarelles, C.: “La tradició gòtica”, El Mirall, 61, Palma 1993, p. 38-39.
- Forteza Steegmann, F.: “Aspectes biogràfics i familiars”, El Mirall, 61, Palma 1993, p. 31-32.
- Fullana, M.: “Un dibuixant a l’oficina de l’arquitecte”, El Mirall, 61, Palma 1993, p. 35-37.
- Massot, J.: Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950), PAM, Barcelona 1978.
- Oliver i jaume, J.: “L’arquitecte Guillem Forteza i les construccions escolars a les illes”, Lluc, Palma 1976, p. 18-21.
- — “Arquitecte escolar per excel·lència”, El Mirall, 61, Palma 1993, p. 28-30.
- Oliver I Jaume, J.; SEGUÍ, M. (ed.): Guillem Forteza arquitecte escolar, Conselleria de Cultura, Educació i Esports, Palma 1993.
- Pons i Pons, D.: “Els germans Forteza, l’altra cara de la caricatura Villalonguiana”, El Mirall, 61, Palma 1993, p. 40-44.
- Seguí, M.: Arquitectura Contemporánea en Mallorca (1900-1947), Col·legi Oficial d’Arquitectes de Balears, Palma 1990.
- — Estudis sobre arquitectura i urbanisme, PAM, Barcelona 1984.
- — “La tradició constructiva del país”, El Mirall, 61, Palma 1993, p. 33-34.
- — Urbanisme i arquitectura a les Balears. Segle XX, Documenta Balear, Palma 2000.
- Sureda, J.; Alomar, G.: Guillermo Forteza arquitecto, Palma 1946.