Estudià filosofia i lletres a Madrid i ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs (1931). Del 1932 al 1939 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona. En acabar la Guerra Civil Espanyola el destinaren al servei del Protectorat d’Espanya al Marroc com a director d’arxius i biblioteques. Fou professor de geografia i història del Marroc i del món islàmic a l’Instituto General Franco de Estudios e Investigación Hispano-Árabe de Tetuan. Amb la independència del Marroc el 1957 passà a ser cap del servei del Dipòsit Legal a Madrid fins el 1967, any en què fou nomenat director de la Biblioteca Nacional (fins el 1974). A més de diversos articles, publicà, entre altres llibres: Síntesis de historia de Marruecos (1944, 1954), Notas del folklore marroquí (1961), El Depósito Legal de obras impresas en España (1962), La fiesta de Moros y Cristianos y su problemática (1969) i Algunos problemas del comercio de libros en el siglo XVIII (1973).