Guillem Mascaró

(Barcelona, ? — Barcelona, 1405)

Cronista.

Beneficiat de la seu de Barcelona, és autor del Cronicó Barcinonense IV o Cronicó de Mascaró. Aquesta obra, redactada al darrer quart del s. XIV, abraça del 714 al 1398, amb dos apèndixs, corresponents al bienni 1405-06 i al 1452. Per als períodes més reculats té l’estructura dels annals; en els subsegüents, la d’un cronicó, una mica menys concisa, i del 1379 ençà, l’estructura detallada d’un dietari. La part més valuosa és, tanmateix, la corresponent al s. XIV, que aporta informació nova i força precisa sobre els fets polítics, socials, religiosos i, fins i tot, de caràcter meteorològic esdevinguts a Barcelona. Són especialment interessants les dades relatives a la catedral de Barcelona i als seus titulars; també documenta la declaració que feu a la capital catalana, el 24 de febrer de 1387, el noucoronat Joan I a favor del papa Climent VII, davant del legat pontifici Pero de Luna. Constitueix una bona font per a l’estudi de l’avalot contra el call, esdevingut a l’agost del 1391, a Barcelona, i de les represàlies adoptades per la corona contra els assaltants. Així mateix, ressenya amb força precisió les destrosses causades a la Ciutat Comtal, el 26 d’agost de 1389, per una tempesta. El cronicó es tanca amb la mort i l’enterrament de Sibil·la de Fortià, vídua del rei Pere III el Cerimoniós.

També s’atribueix, amb força fonament, a aquest autor una Genealogia, integrada per la cronologia dels reis francs, des de Carlemany fins a Lluís el Jove; per les dates d’òbit dels comtes de Barcelona, des de Ramon Berenguer I fins a Ramon Berenguer IV, i per les dels comtes reis, fins a Joan I. Per tal com l’anotació més moderna correspon al 4 de juny de 1397, l’acabament de la Genealogia s’ha de situar els darrers anys del s. XIV. Descriu amb detall tant les honres fúnebres de Pere III el Cerimoniós i de Joan I com l’entrada, el 27 de maig de 1397, de Martí l’Humà, provinent de Sicília, esdeveniments de què l’autor fou testimoni directe. L’obra de Mascaró ha estat estudiada per M. Coll i Alentorn a Historiografia Barcelona (1991).