Consta per la documentació que el 1278 era batlle de Peníscola, en 1292-94 era associat al batlle general del Principat a les terres de l’Ebre, i entre els anys 1308-09 actuava com a jutge de la cúria reial. Fou ambaixador reial a Tunis el 1292 i el 1314. En la mateixa qualitat i juntament amb Pere Boïl, assistí al concili de Viena del Delfinat de 1311-12 per defensar els interessos de la corona en l’afer de l’abolició de l’orde del Temple i el traspàs dels seus béns. El 1317 actuà a la cúria pontifícia d’Avinyó amb Vidal de Vilanova, per tractar de l’afer del regne de Granada. Conseller de l’infant Alfons, després d’haver participat en les negociacions prèvies, l’acompanyà a la conquesta de l’illa de Sardenya en l’expedició contra els pisans, i fou comissionat per retornar a Aragó per tal de demanar reforços al rei. En plena campanya, després d’intervenir decisivament en la capitulació de la vila fortificada d’Esglésies al gener del 1324, envià al monarca Jaume II una interessant narració de la batalla de Lucocisterna, que tingué lloc el 29 de febrer de 1324, prop de Càller, entre les tropes de l’infant Alfons i les de la ciutat de Pisa. La brillant victòria catalana en aquesta confrontació terrestre fou decisiva per al domini català de Sardenya, de manera que Pisa es veié obligada a negociar la pau i a renunciar a les seves possessions sardes. Caigut pocs mesos després el castell de Càller, Olomar, que es mantingué sempre fidel a la voluntat de la monarquia catalanoaragonesa i que apareix en els documents de repartiment, esdevingué un personatge clau i de reconegut prestigi en totes les negociacions de capitulació i en els primers anys de dominació catalana a l’illa. Part important de la documentació sobre aquest personatge (també dit Oulomar) fou editada per Heinrich Finke, Acta Aragonensia (1922, especialment vol. III, p. 452-454), on publica parcialment la Carta Reial Diplomàtica relativa a la batalla, la 10 843 del fons de la Cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Ha estat estudiada sobretot per Antoni Arribas i Palau: La conquista de Cerdeña por Jaime II de Aragón (1952).