Vida i obra
Fill segon de Bernat Guillem Català de Valleriola, baró de Planes, i de Castellana de Cifres. Es casà amb Arcàngela Beneta Valleriola. Estava emparentat amb llinatges com els Vives de Canyamars, els Borja i els Joan. Fou membre de l’oligarquia ciutadana i jurat en cap de València els anys 1522 i 1523. Participà en la repressió dels agermanats valencians i deixà memòria escrita del que havia vist en una Breu relació de la Germania de València (1519-22), la més llarga i detallada de les narracions coetànies sobre els fets. A mig camí entre la crònica i el dietari, l’autor l’escriví probablement després de la repressió duta a terme per la lloctinent general de València Germana de Foix valent-se de les notes que hauria anat prenent durant la revolta. Relatà els esdeveniments amb un estil viu, directe, i hi incorporà alguns detalls personals com a testimoni presencial. La relació de Català de Valleriola descriu els fets fins a l’execució de Vicent Peris i alguns dels seus seguidors al març del 1522, i és molt completa especialment pel que fa al període anterior de la revolta: els orígens (juliol del 1519), l’organització i l’expansió de la Germania, la radicalització i els fets bèl·lics i, finalment, la rendició de València. En la seva obra, l’autor defensà l’actitud moderadora del govern municipal i retragué en diverses ocasions la del lloctinent general Diego Hurtado de Mendoza. S’arrenglerà amb aquells que defensaren la posició que prengué el germà del virrei, el marquès de Cenete, i sostingué també la preeminència dels cavallers valencians enfront de la infanteria reialista. En el seu relat no inclogué, potser volgudament, episodis cabdals en el desenvolupament del tram final de les Germanies: la resistència de Xàtiva i Alzira (i l’aparició al final del 1522 de l’Encobert en aquestes ciutats) i la repressió de Germana de Foix.
De l’obra de Català de Valleriola es conserven tres manuscrits: un a la Biblioteca Nacional de Madrid (ms. 7447, s. XVII), un segon que havia estat propietat d’O. Esquerdo i que es conserva a la biblioteca dels hereus de V. Peset (s XVII), i un tercer que es guarda a l’Arxiu de la Catedral de València, còpia de Joan Paoner (ms. 381, any 1756). L’obra de Català de Valleriola, que fou usada pels també cronistes Rafael Martí de Viciana i Gaspar Escolano, ha estat, com la del seu contemporani Miquel Garcia, font per als estudis sobre les Germanies que s’han fet durant el s. XX. El 1920 fou publicada per Blasco Ibáñez, en castellà i sota una falsa atribució a Lluís de Quas (L. de Quas: La Germanía de Valencia), i darrerament ho ha estat per Eulàlia Duran (“Breu relació de la Germania de València”, Les cròniques valencianes sobre les germanies de Guillem Ramon Català i de Miquel Garcia (segle XVI), Tres i Quatre, València 1984, p. 59-322).
Lectures
- DURAN, E.: “La guerra de les Germanies i la seva interpretació”, Randa, 1, 1975, p. 25-62.
- — Les Germanies als Països Catalans, Curial, Barcelona 1982.
- FUSTER, J.: “De les Germanies i els agermanats”, Heretgies, revoltes i sermons. Tres assaigs d’història cultural, a Obres Completes / 7, Edicions 62, Barcelona 1994, p. 97-106 [abans a: Ed. Selecta, Barcelona 1968].
- GARCÍA CÁRCEL, R.: Las Germanías de Valencia, 2a ed., Península, Barcelona 1981.
- MATEU IBARS, J.: Los virreyes de Valencia. Fuentes para su estudio, Ajuntament de València, 1963.
- SAN PETRILLO, BARÓ DE: “Introducción”, a CATALÀ DE VALERIOLA, B.: Autobiografía y justas poéticas, Acción Bibliográfica Valenciana, 1929, p. XLI-XCVII.