Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor. L’any 1732 succeí, en el càrrec de paborde de la seu de Mallorca, el seu oncle Guillem Terrassa. Traduí al castellà l’obra de Joan Binimelis Història del Regne de Mallorca i la Crónica de Pere Marsili. Com a investigador, realitzà diferents estudis que han romàs inèdits. Recollí dades històriques sobre Mallorca als arxius de l’illa sense gaire esperit crític i caracteritzats per la seva diversitat: aigües, delmes, biografies de fills il·lustres... Entre aquests estudis destaquen: Origen y progreso de la pabordía de la Santa Iglesia Catedral de ciudad... (1761); Randa (1763), editada per J. Pons el 1946; Historia de la ilustre i fiel villa de Lluchmajor (1770), editada per la Societat Arqueològica Lul·liana el 1934 amb l’afegit del 1811 de Francesc Tallades; Origen, etimología y proceso de cabrevar los bienes de Mallorca (1777).
Confeccionà en vuit volums uns Anales de las islas y reino de Mallorca, molts dels quals es conserven gràcies a les còpies posteriors. Aquests volums constitueixen encara una font documental útil.