Hemeroteca Municipal de València

Institució creada el 1902, que reuneix un ampli fons format per més de 4.000 títols entre periòdics (el més antic, del 1790), revistes, setmanaris i butlletins, a més de pasquins, pamflets, discursos, sàtires i col·loquis, proclames, bans o cartells de bous.

Desenvolupament enciclopèdic

Amb motiu d’un acord de la corporació municipal del 25 d’agost de 1902, l’Ajuntament de València proposà instal·lar a l’arxiu, formant-ne part, «una biblioteca de periódicos locales así antiguos como modernos; que la base sean los diarios que se publiquen en Valencia, que se complete la colección con revistas y semanarios que se adquieran al efecto; que se invite a los directores de estas publicaciones a que faciliten un ejemplar de cada número que publiquen...; que en todos los donativos de colecciones de periódicos antiguos o modernos se consigne por medio de una tarjeta o sello el nombre del donante...» D’aquesta manera nasqué l’Hemeroteca Municipal, l’única de la ciutat de València anomenada així, a l’empara de l’arxiu i com una secció auxiliar. Atès l’increment dels seus fons, l’any 1966 s’adscriví un tècnic per a dirigir-la i, sense perdre la relació administrativa, adquirí independència i autonomia. Des dels seus inicis, els periòdics valencians respongueren a la crida de l’Ajuntament enviant el que es publicava en la ciutat en aquell moment: Las Provincias (1866 fins avui), El Pueblo (1902-39), El Correo (1899-1915), La Correspondencia de Valencia (1895-1939), El Mercantil Valenciano (1872-39) i La Voz de Valencia (1902-39), als quals se sumaren algunes revistes de temàtica diversa. En un primer moment, l’Hemeroteca compartí espai amb l’Arxiu i la Biblioteca fins que, a causa del seu creixement, passà provisionalment al carrer Hug de Montcada i, finalment, el 1979, a un edifici de nova planta situat a la plaça de Magúncia. La magnífica col·lecció de l’Hemeroteca procedeix, d’una banda, de les compres realitzades per la corporació municipal, i de l’altra, la més important, de les donacions de particulars que saberen veure en el seu moment la importància i el valor d’aquest tipus de publicacions i les salvaren de la seva desaparició. Algunes col·leccions foren donades específicament a l’Hemeroteca, la més important i valuosa de les quals és la de Josep Navarro i Cabanes, periodista i insigne hemerògraf que reuní 1 844 títols, bàsicament números solts de gran raresa, la majoria dels quals eren valencians. El 1983 la col·lecció de revistes, principalment d’informació general i literàries, que donà Emili Muñoz Orts serví per a completar algunes col·leccions. Altres donacions arribaren a través de la Biblioteca Municipal Central, que cedí a l’Hemeroteca les publicacions seriades procedents de diversos llegats i donacions perquè romanguessin juntes. Aquest és el cas de la donació de Joan Baptista Peris, el Chopetí, de contingut taurí; la de Rafael Janini, de caràcter agrícola i industrial, i les de Rafael Ferreres i Carola Reig Salvà sobre llengua i literatura. Per la seva varietat, riquesa i volum, la col·lecció de diaris valencians constitueix la part més important de l’Hemeroteca, des del primer periòdic aparegut a València l’1 de juliol de 1790, Diari de València, que tingué successius cessaments i reobertures que arribaren fins al s. XX, fins a altres diaris locals com El Radical, La Opinión, El Zuavo: diario ultramontano, El Católico, El Comercio, El Eco del Levante i d’altres publicats en l’actualitat. S’ha de destacar la premsa de la Segona República i, sobretot, la de la Guerra Civil Espanyola, com Adelante, Frente Rojo, Fragua Social, La Hora, etc., ja que es trobaren col·leccions completes a València durant la contesa que ofereixen un bon material per a l’estudi de la política a la zona republicana. Fins a la dècada de 1980-90 els diaris d’Alacant i Castelló no es troben a l’Hemeroteca. També conté publicacions de Madrid, com la Gazeta de Madrid –que al final del 1936 adoptà el nom de Gaceta de la República–, El Sol, ABC i Ya, entre d’altres; de Barcelona, només es troben títols incomplets, la majoria dels anys trenta, excepte l’Avui i La Vanguardia. Entre les publicacions oficials, destaquen: el Boletín Oficial del Estado, el Boletín Oficial de la Provincia i, des de la seva aparició, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes. Són molt riques les manifestacions periodístiques de la segona meitat del s. XIX, amb publicacions de totes les tendències i tots els partits, típicament polítiques, satíriques i, fins i tot, literàries. De les revistes i les publicacions no diàries, la més antiga correspon a un butlletí italià del 1744, Saggi di Dissertazzione Accademiche. Entre les publicacions nacionals i locals de caràcter general, es poden esmentar: El Fénix, El Mercurio Histórico y Político, Almanaque de Las Provincias, Destino i Blanco y Negro; entre les il·lustrades: la Ilustración artística, Ribalta i Ilustración Española y Americana; entre les satíriques: La Chala, La Traca, El Tonto i La Flaca, i moltes altres de caràcter religiós, literari, festiu, esportiu, agrícola, taurí, etc. Quant a l’organització i la catalogació, les publicacions es distribuïren en dos catàlegs: el fons general, compost per totes les publicacions ingressades a l’Hemeroteca, per compra o donació, amb més de 2 300 títols, catalogats i informatitzats a la base de dades de FileMaker Pro5, i el fons Navarro Cabanes que, a causa de la peculiaritat de les seves publicacions, molts nombres solts i títols variats, feren aconsellable la seva catalogació independent. Les prestacions que ofereix aquest centre són les següents: un servei de lectura de lliure accés, en una sala compartida amb la Biblioteca Municipal Central, un servei de reprografia, informació bibliogràfica, lectors de microfilm i de cd-rom. Amb el pla de microfilmació de les publicacions antigues, pel seu caràcter efímer, la fragilitat del paper utilitzat, sobretot en la premsa diària, i la grandària, s’ha facilitat la consulta sobretot de la premsa diària en anar substituint els originals en mal estat pels microfilms o les microfitxes. D’aquesta manera es produeix un equilibri entre la cura, la conservació i la preservació de les publicacions locals antigues amb les necessitats dels usuaris i, al mateix temps, s’evita el deteriorament o la total desintegració de molts fons.

Lectures
  1. BLASCO I LAGUNA, R.: La premsa del País Valencià (1790-1983): Catàleg bibliogràfic..., vol. I, Institució Alfons el Magnànim, Diputació Provincial de València, 1983, p. 806-946.
  2. Catálogo de las publicaciones de la colección Navarro Caba- nes, Ajuntament de València, 2000 (“Serrano Morales”, 3).
  3. GUARDIOLA SELLES, I.: “La Hemeroteca Municipal de Valencia”, II Jornades sobre cultura en la Comunitat Valenciana, vol. I, Generalitat Valenciana, Consell Valencià de Cultura, 1997, p. 397-403.
  4. MARTÍNEZ I FERRANDO, E.: “El Archivo Municipal de Valencia”, Valencia Atracción, 63-69, 1931-33, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo, 1926.
  5. NAVARRO I CABANES, J.: “Catàlec bibliogràfic de la prensa valenciana”, Diario de Valencia, 1928.