Cursà estudis d’història a la Universitat d’Oxford i exercí la docència a les universitats de Warwick (Anglaterra) i Wisconsin, a Madison (Estats Units). En l’actualitat és professor d’investigació del CSIC a Barcelona. Inicià aviat una tasca important que no ha deixat mai de banda: la divulgació històrica d’alt nivell. Publicà un excel·lent manual sobre la societat europea dels s. xvi i xvii ( The Iron Century: Social Change in Europe 1580-1660, 1971), i un llibre sobre la idea de tolerància a l’Europa moderna, una obra on s’analitza prou clarament el binomi política i religió ( The Rise of Toleration, 1967), i també un altre manual sobre la monarquia hispànica dels Reis Catòlics i dels Àustria, que inclou la guerra de Successió: A Society of Conflict (1983). Una altra de les seves principals característiques com a historiador és la seva voluntat de donar una nova visió a determinades facetes, èpoques i personatges. Començà interessant-se per la Inquisició espanyola ( The Spanish Inquisition, 1965) i per la guerra de Successió ( The War of Succession in Spain 1700-1715, 1969) amb obres discutibles, però que sens dubte obriren als historiadors espanyols de la dècada dels setanta noves visions i noves temàtiques que calia treballar. El seu millor llibre d’aquesta època, sobre temàtica hispànica, és una obra sobre el regnat de Carles II: Spain in the Later Seventeenth Century 1665-1700 (1980). L’autor apostà per una època gairebé desconeguda –només hi havia els llibres de L. Pfandl, J. Juderías o el del duc de Maura–, a més, l’obra fou molt important per a conèixer millor la situació prèvia a la guerra de Successió. Kamen escollí el regnat del darrer dels Àustria i transformà el concepte de decadència per una visió més amable: el final d’una època i el començament d’una altra amb tota una sèrie de canvis i transformacions que renovaren les estructures del país. Apostant no només per la bibliografia, sinó també, i sobretot en aquest cas, per un notable treball d’arxiu, l’autor va explicant, començant per una superba descripció de l’Espanya de mitjan s. xvii, la nova situació de l’economia, analitza els diversos grups socials, parla també de la religió i del pensament en aquestes dècades i dels esdeveniments polítics del moment, passant per la figura controvertida de Joan Josep d’Àustria, els anys de crisi militar, política i econòmica, i un tema clau en l’àmbit internacional com fou l’herència de Carles II.
El 1993 publicà una obra sobre la Contrareforma a Catalunya: The Phoenix and the Flame. Catalonia and the Counter Reformation (1993). La intenció del treball era veure com afectà el concili de Trento «la religió de cada dia», i per això, elegí la realitat religiosa de la comunitat de Sant Quintí de Mediona. L’autor s’interessa per la relació de Felip II amb l’Església a Catalunya i per les mesures de Trento sobre el culte públic i la devoció popular, així com les disposicions sobre el matrimoni, tot això contrastat amb una anàlisi dels canvis reals que ocorregueren. La predicació i l’educació del poble, així com la influència de les idees foranes, en bona mesura gràcies a l’entrada de llibres, i la tasca de la Inquisició i el govern de la comunitat parroquial són els temes bàsics d’aquest llibre. La voluntat renovadora de l’autor es manifesta quan matisa molt la idea de l’aïllament intel·lectual dels territoris ibèrics de la monarquia hispànica, d’una llibertat de publicació superior a Espanya que no pas a les potències protestants, o la, en realitat, molt menor incidència de la Inquisició a l’hora de controlar la lectura i el pensament. Segons Kamen l’impacte de Trento se centrà en els canvis del culte litúrgic; en els altres àmbits «haurien de passar generacions senceres abans que els ideals de Trento es poguessin posar en pràctica».
La seva obra sobre Felip II ( Philip II of Spain, 1997) és un intent de fer creure que, fins a la seva aportació, cap historiador seriós espanyol no havia fet res de notable en l’àmbit biogràfic sobre aquest monarca hispànic. En realitat, com que s’ha treballat força sobre molts aspectes de l’època del segon dels Àustria, el que fa Kamen és centrar-se en la seva persona, tot defensant que el rei només fou responsable d’una part minsa del que s’esdevingué durant el seu regnat. Amb el seu darrer llibre sobre Felip V, Felipe V. El rey que reinó dos veces (2000). Kamen demostra, precisament, la seva voluntat d’arribar a un públic majoritari. L’autor, amb una gran facilitat per a l’escriptura, té a més una gran capacitat per a seleccionar les citacions d’època més adients i interessants, sens dubte gràcies a una bona feina prèvia tant bibliogràfica com d’investigació, i intenta que el seu darrer llibre sobre el primer dels Borbó sigui polèmic, tot buscant l’interès dels lectors.