Història de Catalunya Salvat

Obra promoguda per l’editorial Salvat l’any 1978. Josep Maria Salrach en fou el director editorial, i el consell assessor era format per R. Aramon, J. Benet, P. Bohigas, M. Coll i Alentorn, E. Giralt, J. Mercader, J. Rubió, M. Sanchis i J. Sobrequés.

Fou la primera obra col·lectiva sobre la història de Catalunya editada després del franquisme.

Consta de sis volums, que comprenen des de les primeres ocupacions al territori de l’actual Catalunya fins a la dècada del 1970, i el text és acompanyat d’imatges, quadres i mapes. El coordinador del primer volum, que inclou des del paleolític fins a la conquesta islàmica, fou Maluquer de Motes i comptà amb la col·laboració, entre d’altres, de D. Bramon, E. Junyent, M.Ll. Pericot, M. Riu i M. Tarradell. El coordinador del segon volum (s. VIII al XII) fou M. Riu i hi treballaren A. Altisent, C. Batlle, G. Feliu, A.M. Mundó, A. Pladevall, S. Riera, M. de Riquer i F. Udina. El tercer, que va des del regnat de Jaume I fins al de Ferran II, fou coordinat per J.M. Salrach i hi participaren M. Coll i Alentorn i J.M. Font i Rius, entre d’altres. El quart, que comprèn l’anàlisi dels s. XVI, XVII i XVIII, fou coordinat per J. Nadal i tingué com a col·laboradors P. Molas, J. Nadal, E. Serra i J.M. Torras i Ribé. I els volums cinquè i sisè, coordinats per A. Balcells, tracten dels s. XIX i XX, respectivament, i hi treballaren E. Giralt, C. Martí i F. Roca, entre d’altres. En aquest darrer volum també es poden consultar una bibliografia de cadascun dels toms i un índex alfabètic de tota l’obra.

L’equip format per Salrach inclogué membres de diverses generacions d’investigadors. El més veterà fou Jordi Rubió, mestre entre el 1925 i el 1927 dels també col·laboradors Ramon Aramon (1907 – 2000) i Miquel Coll i Alentorn (1904 – 1990), tots dos restauradors dels Estudis Universitaris Catalans els anys quaranta; de l’anomenada primera generació de la postguerra destacaren Giralt, Maluquer de Motes i Mercader, creadors d’una obra dedicada bàsicament a la història política i institucional encara vigent; els seus deixebles, és a dir, la segona generació de la postguerra, era composta pel mateix Salrach i per Sobrequés, Balcells, Nadal, Bramon, Feliu, Batlle, Roca, Molas, Serra i Torras i Ribé.