Desenvolupament enciclopèdic
Fou escrita per a l’edició castellana de la col·lecció Le Monde, histoire de tous les peuples ( El Mundo, historia de todos los pueblos, editada per Antoni Brusi entre el 1840 i el 1845). Malgrat el seu caràcter d’encàrrec editorial, aquesta fou la recerca més ambiciosa de Cortada com a historiador, per la qual rebé distincions diverses. A l’obra se li ha de reconèixer el mèrit de ser pionera dins del panorama historiogràfic de l’Estat espanyol, ja que durant la primera meitat del s. XIX, i gran part de la segona, la historiografia espanyola visqué de renda de l’obra del padre Mariana i de les traduccions o adaptacions de títols estrangers, com la traducció de la Histoire d’Espagne depuis les premiers temps jusqu’à nos jours ( Historia de España, desde el tiempo primitivo hasta el presente, 1839-45), de Charles Romey, que assegurava, no sense raó, que Espanya estava mancada d’una història nacional i d’historiadors de prestigi reconegut.
Al principi de la dècada del 1840, Cortada, advocat de formació i amb una experiència notable com a novel·lista i periodista, ja s’havia iniciat en el treball i la reflexió històrica. A banda d’utilitzar material d’arxiu per a les seves novel·les històriques, a l’agost del 1837 s’incorporà al col·legi Carreras, on, entre altres matèries, impartí l’assignatura d’història d’Espanya.
En la Historia de España, Cortada proposà una història explicativa enfront de la tradicional història narrativa, amb la voluntat expressa de fugir tant de la imaginació del novel·lista com de la passió i el compromís del polític. Malgrat tot, el text de Cortada fou fonamentalment polític. Això sí, oferí una visió heterogènia d’Espanya, plural, construïda des d’una òptica iberista, gens uniformitzadora. No identificà Espanya amb Castella, ja que entenia la història d’Espanya com un tot que s’havia anat construint al llarg dels segles. D’aquesta forma incorporà la història de la Corona d’Aragó, especialment la de Catalunya, a la història general d’Espanya, i no acceptà una història de Catalunya fora de la d’Espanya després de l’enllaç matrimonial dels Reis Catòlics. Seguint aquesta línia de raonament, l’autor no traduí la història de Portugal sinó que elaborà un volum expressament per a la col·lecció El Mundo, titulat Historia de Portugal desde los tiempos más remotos hasta 1839 (1844). Quant al temps històric, la Historia de España ofereix una visió viquiana, progressiva; i pel que fa als factors explicatius, fou, en darrera instància, inqüestionablement providencialista. En el conjunt de l’obra, Cortada defugí el mite i la llegenda, esforçant-se per emmarcar el procés de construcció de la nació espanyola en el decurs més ampli i general de la construcció d’Europa, una història que la Histoire générale de la civilisation en Europe de François Guizot explicava en clau burgesa i que Cortada considerà que s’havia de completar amb les històries nacionals corresponents.
Lectures
- GHANIME, A.: Joan Cortada: Catalunya i els catalans al segle xix, PAM, Barcelona 1995 (“Biblioteca Serra d’Or”, 144).
- “Historiografía liberal española en la primera mitad del siglo xix. La aportación de Juan Cortada y Sala (Barcelona, 1805-1868)”, Trienio, Madrid 1993, p. 59-72.