A escala internacional tingué especial importància la iniciativa de l’escola francesa dels Annales. L’any 1936, Lucien Febvre proposà una gran enquesta sobre la cuina tradicional francesa. Posteriorment, Marc Bloch amplià els plantejaments inicials. La nova història de l’alimentació es posà en marxa, però la Segona Guerra Mundial tallà el procés i les recerques romangueren en suspens.
A Catalunya foren els medievalistes els primers que cridaren l’atenció sobre el fet alimentari i durant la dècada de 1940-50 aparegueren treballs molt interessants dedicats al tema. En fou pionera la iniciativa de Ll. Faraudo i de Saint-Germain, que edità dos receptaris de cuina catalana: el Libre de totes maneres de confits (BRABLB, XIX, 1946) i el Libre de Sent Soví (BRABLB, XIV, 1951-52). Miquel Batllori presentà l’edició del Regiment de Sanitat a Jaume II, d’Arnau de Vilanova, que conté abundant informació sobre les propietats dels aliments (a Arnau de Vilanova. Obres completes, II: Escrits mèdics, 1947) i Ferran Soldevila dedicà una especial atenció a les despeses alimentàries de la cort en la seva gran obra Pere el Gran. Primera part: l’Infant (1950-56). Però aquests exemples no aconseguiren despertar l’interès general.
Calgué esperar fins el 1961 perquè ressorgís el tema a escala internacional per iniciativa, novament, de l’escola dels Annales. F. Braudel feu una crida als historiadors per tal que es plantegessin l’estudi dels fenòmens vitals dels homes del passat com un domini més de la recerca i de la interpretació històrica. Aquest replantejament implicà mètodes, fonts i temes nous. La resposta fou una sèrie d’articles publicats en Annales durant la dècada de 1960-70, que, juntament amb altres treballs, foren recollits per J. Hemardinquer i editats conjuntament l’any 1970. El mateix Braudel concedí una gran atenció a la història de l’alimentació en la seva obra Civilisation matérielle et capitalisme. Els anys següents, l’interès per la història de l’alimentació es mantingué amb molta vitalitat entre els historiadors francesos com ara B. Bennassar, J. Goy, M. Aymard, L. Stouff i J.L. Flandrin. A Itàlia, la investigació també fou molt important; a la darreria de la dècada de 1970-80, dos medievalistes li dedicaren la seva tesi doctoral: M. Montanari i A.M. Nada Patrone.
Aquestes novetats arribaren amb un cert retard als Països Catalans. Fins a la dècada de 1980-90 no es produí un avenç significatiu del tema en la historiografia catalana. En un context intel·lectual i acadèmic més favorable, diversos medievalistes s’incorporaren a la història de l’alimentació. El congrés celebrat a Niça el 1982, sota el títol Manger et boire au Moyen Age. Actes du Colloque de Nice, fou una gran opotunitat per al desenvolupament de la disciplina a les terres catalanes.
A Catalunya, foren interessants les aportacions de Prim Bertran: “El menjador de l’Almoina de la Catedral de Lleida. Notes sobre l’alimentació dels pobres lleidatans al 1338”, Ilerda (1979), i “L’assortiment de carn a Cardona: 1419-1425”, Cardener. Revista d’Investigació (1986); de Rafael Conde: “Alimentación y sociedad: las cuentas de Guillema de Montcada (A.D. 1189)”, Medievalia (1982); de Teresa Vinyoles: “El pressupost familiar d’una mestressa de casa barcelonina per a l’any 1401”, La societat barcelonina a la Baixa Edat mitjana, Acta Mediaevalia (1983), i “L’esdeveniment quotidià: treball i lleure de les dones medievals”, a Mary Nash (ed.): Més enllà del silenci: les dones a la història de Catalunya (1988), i de J. Lladonosa: La cuina medieval catalana (1984).
Per al País Valencià es pot esmentar Agustín Rubio: “A propósito del mal any primer. Dificultades cerealísticas en la Corona de Aragón en los años treinta del siglo XIV”, Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre (1982), i “El abastecimiento cerealista de una gran urbe bajomedieval. Aproximación al problema campo-ciudad en el País Valenciano”, L’Escenari del Xúquer. Actes de la IV Assemblea de la Ribera (1986); J.V. García Marsilla: La jerarquía de la mesa. Los sistemas alimentarios en la Valencia bajomedieval (1993), i R. Conde: “El archivo de los Duques Reales de Gandía”, presentat en el I Congreso de Historia del País Valenciano (1973).
En el cas de Mallorca destaquen J. Rosselló: “Cómo se alimentaban los padres dominicos (s. XV)”, La vida quotidiana dins la perspectiva històrica (1985), i T. Vinyoles: “Notes sobre el formatge de Mallorca”, BSAL (1991).
Els treballs d’alguns arqueòlegs ajudaren a completar el panorama sorgit de les fonts documentals. En el I Congreso de Arqueología Medieval Española (1986), Miguel Benito presentà “Aproximación a la creación de una metodología para el estudio de la fauna medieval. El castillo de la Mola (Novelda, Alicante)”, i M.A. Cortés, J.M. Lluró i J.M. Torres: “La fauna de Castell Formós i Pla de Almatà (Balaguer, Lleida)”. Benito també és l’autor d’“Estudio preliminar de los hábitos alimentarios de origen animal de los moradores del poblado árabe de las Dunas de Guardamar (Alicante)”, presentat en el II Congreso de Arqueología Medieval Española (1987).
Aquesta proliferació dels estudis catalans sobre història de l’alimentació a l’època medieval comptà també amb aportacions d’alguns especialistes estrangers, com Rudolf Grewe, que feu l’edició del Libre de Sent Soví (1979), i Veronika Leimgruber, que edità el Libre del Coch del mestre Robert (1982).
Entre els especialistes ha destacat molt particularment el professor Antoni Riera Melis, catedràtic d’història medieval de la Universitat de Barcelona, que en la dècada de 1980-90 començà la seva recerca sobre història de l’alimentació a la Catalunya medieval, influït pels especialistes italians, com Montanari. Riera ha aportat cohesió i consistència a tot el corrent historiogràfic. Algunes de les seves obres són: “Ganadería, quesos y derivados de la leche en el Medioevo catalanoaragonés”, Il Caserio. Un archetipo alimentare: il latte e la sue metamorfosi (1983), “El sistema alimentario como elemento de diferenciación social en la Alta Edad Media. Occidente, siglos VII-XII”, Representaciones de la sociedad en la Historia. De la autocomplacencia a la utopía (1991), “Els pròdroms de les crisis agràries de la Baixa Edat Mitjana a la Corona d’Aragó. 1: 1250-1300”, Miscel·lània en homenatge al P. Agustí Altisent (1991), “Alimentació i poder a Catalunya al segle XII. Aproximació al comportament alimentari de la noblesa”, Revista d’Etnologia de Catalunya (1993), “Estructura social y sistemas alimentarios en la Cataluña bajomedieval”, Acta histórica et archaelogica medieaevalia (1993-94), i Senyors, monjos i pagesos: alimentació i identitat social als segles XII i XIII (1997).
Durant la dècada de 1990-2000, la història de l’alimentació feu un important pas endavant. En primer lloc cal destacar l’organització del Primer Col·loqui d’Història de l’Alimentació a la Corona d’Aragó, Edat Mitjana, celebrat a Lleida al novembre del 1990, sota la direcció de Riera Melis. Les actes del col·loqui es publicaren en dos volums (1995).
Testimoni de la vitalitat del tema és l’existència d’equips consolidats de recerca, com el GEA (Grup d’Estudis Alimentaris) de la UB, dirigit per A. Riera i J. Contreras, integrat bàsicament per historiadors i antropòlegs, però obert a experts d’altres especialitats, que centra la seva investigació en l’alimentació a Catalunya. Els treballs dels integrants de l’equip es reflectiren en les XIV Jornades d’Estudis Històrics Locals: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-VIII), celebrades sota la direcció de Riera Melis i organitzades per l’Institut d’Estudis Baleàrics, a Palma, el 1995. Les actes, publicades l’any 1996, apleguen mig centenar de treballs i són una bona mostra del desenvolupament assolit per aquesta línia historiogràfica.
La història de l’alimentació, nascuda i desenvolupada en l’àmbit de la història medieval, s’ha ampliat des dels anys noranta a altres períodes històrics: en l’àmbit de la prehistòria, amb els treballs realitzats i dirigits per Fullola Pericot; en la història antiga, amb els treballs de Remesal: La annona militaris y la exportación de aceite bético a Germania (1986), “Baetican Olive Oil and the Roman Economy”, a S. Keay (ed.): The Archaeology of early Baetica (1998) i “Política e regimi alimentari nel principato di Augusto: il ruolo dello stato nella dieta di Roma e dell’esercito”, a D. Vera (ed.): Demografia, sistema agrari, regimi alimentari nel mondo antico (1999), i en història moderna mitjançant els treballs realitzats per Pérez Samper: La alimentación en la España del Siglo de Oro (1998). També els antropòlegs culturals han dedicat la seva atenció al fenomen alimentari, com J. Contreras: Antropología de la alimentación (1993) i S. Carrasco de la UAB: Antropologia i alimentació. Una proposta per a l’estudi de la cultura alimentària (1992). De signe interdisciplinari és el llibre L’alimentació mediterrània (1996), que reflecteix la complexitat del fet alimentari.
Aquesta panoràmica, bé que prometedora, no implica que la història de l’alimentació constitueixi a Catalunya una disciplina consolidada, però hi ha alguns indicis positius. A la UB, durant el curs 1995-96, i per primera vegada en una facultat d’història espanyola, s’inclogué una assignatura d’història de l’alimentació a l’època medieval, a càrrec del professor Riera Melis. Anteriorment, la història de l’alimentació només era present a través d’assignatures de tercer cicle, en alguns departaments. L’interès de la societat pel tema es reflectí en l’organització de diverses exposicions sobre la història de l’alimentació: “Del rebost a la taula. Cuina i menjar a la Barcelona gòtica”, celebrada a Barcelona (1994-95) en el marc del Segon Congrés Català de Cuina, i “Seure a taula”, a Andorra i Gavà (1996-97).
A l’inici del s. XXI es tracta d’abordar aquesta disciplina en el seu sentit més ampli, i cal examinar des del fet estrictament material fins al purament cultural. Una història de l’alimentació en què la columna vertebral sigui la història de la societat, tal com apunten les principals obres de referència internacionals, com el llibre encapçalat per Flandrin i Montanari, Histoire de l’alimentation (1996), on la historiografia catalana es troba representada pel capítol de Riera Melis sobre l’alimentació a l’època del feudalisme. En aquesta dimensió més àmplia, social i cultural, avança la història de l’alimentació a Catalunya.