Desenvolupament enciclopèdic
La iniciativa de promoure aquesta història partí dels jurats mallorquins, que encomanaren a Dameto la confecció d’una història de Mallorca. Aquest n’enllestí la primera part el 1631, la qual fou publicada a la impremta Guasp el 1633, en castellà, amb el títol d’Historia General del Reino Baleárico. Aquesta fou la primera història de Mallorca impresa, ja que la de Binimelis no fou editada fins al s. XX. És per això que els autors es basaren, entre altres fonts, en una còpia del s. XVIII de la Història del regne de Mallorca de Binimelis. Tot i així, ni Dameto ni Mut en cap moment no esmenten l’obra d’aquest darrer, com tampoc no ho feren els jurats quan encomanaren la Història a Dameto, ja que prengueren la iniciativa d’impulsar un treball històric referit al regne mallorquí «per no haver-hi hagut may història» i perquè és cosa convenient que totes les repúbliques disposin per escrit dels seus fets memorables, tasca que promouen «per no haver-se fins vuy posat en executió empresa tan honrada, útil y profitosa per a la ensenyansa de tots».
L’obra, impresa el 1633, consta de tres llibres: el primer inclou una descripció geogràfica de cada una de les illes Balears; una relació de les seves institucions de govern, a partir de la conquesta cristiana, i dels òrgans administratius de justícia, i una història del regne des de l’època cartaginesa i la colonització romana fins a la incorporació de les illes al món musulmà. El segon llibre tracta sobre la conquesta de Jaume I, el repartiment de Mallorca i les vicissituds del nou regne fins a la mort del Conqueridor. El llibre tercer és dedicat al regnat de Jaume II i acaba amb la seva mort. A l’inici de l’obra s’hi inclouen, com era costum a l’època, diversos poemes laudatoris.
La mort prematura de Dameto el sorprengué mentre enllestia la segona part de la història, el manuscrit de la qual, tot i que Bover afirmà que s’havia extraviat, es conserva a l’Arxiu del Regne de Mallorca, en un volum enquadernat en pergamí i foliat modernament fins a la pàgina 157, a la qual segueixen algunes en blanc. El text és farcit d’esmenes i ratlladures, com si l’autor s’esmercés a polir-lo abans de portar-lo a la impremta o com si fos un primitiu esborrany del text definitiu. El fet que aquest segon tom no s’arribés a publicar feu que la tasca de Dameto com a historiador hagi quedat incompleta.
Mort Dameto, els jurats nomenaren Vicenç Mut cronista oficial del regne, el qual continuà la tasca fins el 1650 (i encara després la prosseguí Jeroni Alemany), seguint un pla anàleg al del seu predecessor, dividint el tom en dos llibres subdividits en títols. Un cop acabat el treball, se’n dugué a terme l’edició el mateix any 1650, en castellà, amb el títol d’Historia del Reyno de Mallorca. Aquesta part consta de dotze llibres: el primer comprèn el regnat del rei Sanç de Mallorca, amb la participació del regne en la conquesta de Sardenya, les empreses de l’infant Ferran i el seu matrimoni amb Isabel de Morea i el naixement del futur Jaume III; el segon tracta sobre Ramon Llull; el tercer, sobre la mort del rei Sanç i la seva complicada successió; el quart, de l’època de Jaume III; el cinquè, de la reintegració del regne mallorquí a la corona catalanoaragonesa; el sisè, dels intents frustrats de Jaume III per reconquerir el seu regne, amb el colofó de la batalla de Llucmajor; el setè va de la segona meitat del s. XIV fins a la primera meitat del xv; el vuitè comprèn els regnats de Joan II i de Ferran el Catòlic; el novè tracta sobre les Germanies; el desè, des de l’acabament de la revolta fins a mitjan s. XVII; l’onzè, de l’estat eclesiàstic de Mallorca, i el dotzè, dels convents de monges i dels hospitals de la ciutat.
El conjunt de l’obra no tornà a ser reeditada fins els anys 1840-41, en tres volums, a cura de Miquel Moragues i Joaquim Maria Bover. El primer volum inclou la reedició de la història de Joan Dameto, el segon, un aplec de notes al text d’aquest fet pels editors, i el tercer conté la part corresponent de Vicenç Mut.
Des del punt de vista metodològic, aquesta història, per comparació a la de Binimelis, presenta alguna semblança, com ara la descripció geogràfica de Mallorca, característica que havien introduït els historiadors humanistes en les seves obres. Però procura marcar-ne les distàncies en punts com el de l’acceptació de la mitologia bíblica de Binimelis a l’hora de considerar els orígens de la població. En aquest sentit, Dameto es mostrà ja totalment incrèdul respecte de les faules contingudes en el treball d’aquell, aspecte –el de la credulitat de Binimelis– al qual semblen al·ludir indirectament els mateixos jurats quan encomanaren l’obra a Dameto, afirmant que s’havia de fer «sens admetre en ella mentida o ficció alguna». Tot i així la seva història fou criticada per Bonaventura Serra (s. XVIII), per excés de credulitat.
S’ha de remarcar que l’obra, ja des de l’inici, fou projectada i escrita tota en castellà. Així com al segle anterior hi ha casos com el de Beuter, que inicià la seva història de València en català i a partir d’un determinat moment la continuà en castellà, o el de Binimelis mateix, que la redactà originàriament en català i uns quants anys després la traduí al castellà, l’obra de Dameto fou escrita en uns anys en què el castellà s’imposà com a llengua de prestigi. En aquest sentit, es pot dir que, així com al País Valencià després de les vacil·lacions de Beuter la historiografia posterior, amb Martí de Viciana en primer lloc, ja s’escriví en castellà, a Mallorca, després de les oscil·lacions de Binimelis, els historiadors illencs feren el mateix.
Lectures
- SALVÀ, J.: “El cronista Dameto. Adiciones a Bover”, BSAL, XXXVIII, 1981, p. 167-184.