Estructurada en sis volums temàtics ordenats cronològicament –l’obra arrenca amb el volum dedicat a la guerra del Francès i es clou amb el dedicat a la Restauració i la crisi colonial– i un setè volum monogràfic a la Renaixença política i literària. L’obra fou redactada en un període en què l’autor encetà extenses recerques històriques sobre la Catalunya moderna i contemporània. Aquesta obra anà precedida per Historia política y económica de Cataluña. Siglos XVI al XVIII (1946-47) i continuada per La economía de Cataluña en el siglo XIX, publicada pòstumament el 1961. Format en el periodisme, Carrera s’inclinà pels estudis històrics tardanament, i sota la influència de Ferran Valls i Taberner. El mètode que utilitzà per a la redacció d’aquesta obra partí de la malfiança envers els grans sistemes interpretatius, per la qual cosa el treball respongué a una elaboració empírica, que no s’allunyà gaire de l’extracte d’una ingent documentació. Aquesta fou treta bàsicament dels principals arxius barcelonins i d’un treball exhaustiu d’alguns òrgans de premsa de l’època, com el Diari de Barcelona. Tot i les deficiències que han assenyalat els crítics en virtut del peculiar mètode de l’autor, i d’algunes errades en el tractament dels temes, s’ha de destacar que ha estat sovint utilitzada com a obra de consulta en diversos estudis posteriors sobre el nou-cents català, com els realitzats per J. Vicens i Vives i Pierre Vilar.